Acord rebutjat sobre l'emissió de la cançó "Què volen aquesta gent?" al programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016

Reprodueixo a continuació la proposta d’acord presentada per dues conselleres (Eva Parera i jo mateixa) i un conseller (Daniel Sirera) del CAC, en el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya de l'1 de març, que va ser rebutjada amb el vot de qualitat del president (tres vots a favor, tres en contra).

L’acord tenia com a objectiu advertir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que la utilització de la cançó Què volen aquesta gent?, de la cantant Maria del Mar Bonet, en el decurs de l’entrevista a l’alcaldessa de Berga, emesa en el programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016, establia una relació implícita de la seva detenció per haver desobeït dues citacions judicials prèvies amb les detencions practicades durant el règim franquista contra aquells que s’oposaven a la dictadura. Entenem del tot inapropiat que l’entrevistador reforci aquesta vinculació amb la frase “el temps passa, els actors canvien, però la trama és la mateixa”.

La música triada, que va ser emesa superposada a l’entrevista, passant a primer terme en diverses ocasions i comentada per l’entrevistador, és una cançó de denúncia composta l’any 1968 que narra la mort d’un jove estudiant amb militància política després d’un escorcoll policial a casa seva. La cançó va ser prohibida per la censura i va esdevenir un símbol de la lluita antifranquista.

Acord XX/2017, d’1 de març de 2017, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

Anàlisi de l’emissió de la cançó Què volen aquesta gent? al programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016

Amb data 13 de gener de 2017 l’Àrea de Continguts del Consell va redactar l’Informe 6/2017, relatiu a l’anàlisi de l’emissió de la cançó Què volen aquesta gent? de la cantant Maria del Mar Bonet, emesa en el programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016, mentre s’entrevistava l’alcaldessa de Berga, senyora Montse Venturós, arran de la seva detenció en qualitat d’investigada per un delicte electoral amb la finalitat de prendre-li declaració per haver desobeït dues citacions judicials prèvies.

L’informe de continguts indica que aquesta entrevista té una durada de 24 minuts i 41 segons, i la presència de la cançó objecte d’anàlisi es produeix en el marc de la secció “L’entrevista del suplement”. A aquestes efectes, el mateix informe de continguts exposa:

«A les 8.50 h, a l’inici del programa, Ricard Ustrell recita part de la lletra de la cançó Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet:

“Què volen aquesta gent. Una vegada més de matinada han trucat. Eren al replà de l’escala. La mare quan ha sortit a obrir portava la bata posada. Què volen aquesta gent que truquen de matinada. El temps passa, els actors canvien però, la trama és la mateixa i de tant trucar de matinada algun dia acabaran cremant el timbre.”

A les 9.12 h, per tancar l’entrevista a Montse Venturós, s’emet la cançó Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet, de forma identificable.

Què volen aquesta gent? és una cançó composta l’any 1968 per Maria del Mar Bonet amb la lletra d’un poema de Lluís Serrahima. Narra la mort d’un jove estudiant amb militància política després d’un escorcoll policial a casa seva.

Concretament, el contingut de la cançó narra el següent:

- La policia va a buscar un estudiant de matinada per detenir-lo davant la  

  sorpresa de la mare.

- L’estudiant està compromès políticament.

- L’estudiant mor quan intenta fugir de la policia.

La cançó s’emet superposada al contingut de l’entrevista, entre les 9.12 h i les 9.14 h, que en aquell moment repassa la trajectòria política de Montse Venturós. La cançó passa a primer terme en dues ocasions de manera que es pot identificar.

L’anàlisi de la cançó Què volen aquesta gent? mostra que:

•   Tant el poema com la cançó narren un fet relacionat amb la repressió franquista contra l’activisme polític clandestí.

•   S’emet en un format que permet la comprensió de part de la lletra.

•   Independentment de la comprensió de la lletra, la cançó forma part de l’imaginari col·lectiu en relació amb la lluita antifranquista.

La situació narrada per la cançó té en comú amb l’objecte de l’entrevista a Montse Venturós:

•   Una detenció a càrrec de forces policials.

•   La persona detinguda té activitat política.

•   Que la detenció té lloc de matinada (a la cançó) o a primera hora del matí (Montse Venturós).

Aquests elements es posen de manifest quan Ricard Ustrell, a l’inici del programa, afirma que “els actors canvien, però la trama és la mateixa”.

Així, l’emissió de la cançó en el decurs de l’entrevista a l’alcaldessa de Berga estableix una relació implícita entre alguns dels fets que narra la cançó i els esdevinguts a Berga el 4 de novembre. Es tracta d’una funció de recurs o complement referencial de l’entrevista.»

En relació amb el paper de la música en les emissions radiofòniques, el Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA dedica l’epígraf 2.2.5.3.3 a “La música com a element complementari”:

“Fem servir la música com a recurs per reforçar el discurs oral quan el format i el context ens ho permetin. La música com a complement pot ser present en les informacions i en els espais d’entreteniment, sempre que en fem un tractament adequat. Les cançons i els temes instrumentals serveixen per reforçar el missatge que volem transmetre”.

Aquest epígraf estableix el següent sobre la selecció i el tractament:

2.2.5.3.3.1: “Seleccionem amb rigor i sentit estètic les peces musicals que fem servir com a complement, tant si estan relacionades directament amb els continguts que il·lustren (una peça d’un disc que es presenta al mercat, una composició d’un músic que ha mort), com si només hi tenen una relació referencial (música de salsa per parlar de Puerto Rico) o estètica (música ambiental en un reportatge sense una vinculació directa). La música ha de ser adequada a la matèria i al to.

La tria d’una peça musical com a complement no és gratuïta ni arbitrària, respon a un motiu i ajuda a transmetre el missatge. [...]”

Atès tot el que s’ha exposat, es pot concloure que la tria de la cançó Què volen aquesta gent? incompleix el Llibre d’estil en els apartats esmentats més amunt, atès que el recurs musical emprat no és innocu, ja que s’equipara una situació de detenció policial del present moment democràtic amb una detenció produïda durant la dictadura franquista.

De la mateixa manera, l’entrevistador reforça aquesta vinculació de la detenció de l’alcaldessa amb l’època franquista quan afirma que “els actors canvien, però la trama és la mateixa”, tot equiparant una detenció per incompareixença davant d’un tribunal amb una detenció per oposar-se a la dictadura franquista.

Per tots els motius exposats, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya adopta, per unanimitat, el següent

ACORD 

1.   Constatar que la tria de la música emprada com a recurs de la cançó Què volen aquesta gent? durant l’entrevista a la alcaldessa de Berga del 5 de novembre de 2016 en el programa El suplement de Catalunya Ràdio, vulnera l’epígraf 2.2.5.3.3 del Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA. 

2.   Recordar a la CCMA que cal extremar la cura en la tria de les peces musicals de recurs en els seus programes informatius. 

3.   Notificar aquest Acord a la CCMA.