dimecres, 11 de juliol del 2018


Davant la noticia de l'auto del Jutjat d'Instrucció núm. 14 de Barcelona en relació a la causa oberta contra Mònica Terribas per difondre per antena moviments de la guàrdia civil i la policia nacional el setembre de 2017,  en que s'arxiva la la causa per "no tenir encaix concret en cap tipus dels previstos en el Codi Penal", però formulant la jutgessa tot un seguit de consideracions sobre el que considera una irresponsabilitat des d'un punt de vista d'ètica professional i la situació de risc que es podia haver generat, les conselleres del CAC, Eva Parera i Carme Figueras, volen recordar que l'acord del Consell de l'Audiovisual de Catalunya en que es determinava que en l'actuació de la conductora del programa "El matí de Catalunya ràdio" no hi havia cap vulneració, va ser pres amb únicament tres vots a favor (el president i dos altres conseller).  Els altres tres membres del Consell, per motius diferents, no vàrem poder exercir el nostre vot.

Reproduim a continuació l'aclariment públic que vàrem fer en el moment que es va prendre l'acord i els motius pels quals ens vàrem veure obligades a inhibir-nos, tot i haver formulat nosaltres mateixes la petició d'actuació per part del CAC:


Aclariment públic de les conselleres Eva Parera i Carme Figueras en relació amb l’acord adoptat pel Ple del Consell, amb data 18 d’octubre, sobre l’anàlisi de les referències a la presència en carreteres i autopistes de Catalunya de vehicles dels cossos de seguretat estatals a Catalunya al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, emès per Catalunya Ràdio el dia 22 de setembre de 2017.

Amb data 25 de setembre de 2017,  vàrem formular la petició d’anàlisi que transcrivim com més endavant, la qual vàrem fer pública.
Davant d’alguns dubtes manifestats en la sessió del Ple del Consell d’avui, 18 d’octubre, sobre si la publicació d’aquest escrit podria entendre’s com un posicionament previ per part nostra,  seguint un criteri de prudència en benefici de la imatge de la Institució, hem decidit inhibir-nos del debat i votació del punt corresponent.
No obstant això, volem deixar palès que, segons el nostre entendre, formular una petició d’anàlisi en cap cas hauria de considerar-se com un judici previ de valor per part nostra, ja que aquesta és una de les tasques que tenim encomanades en tant que conselleres d’un organisme encarregat de vetllar pel compliment de la llei dels prestadors sota la seva vigilància. De ser així, s’estaria limitant l’exercici de les nostres funcions.
Volem deixar constància que, en formular la nostra petició, vàrem considerar que, degut als recents atemptats terroristes viscuts a Catalunya i la situació de màxima alerta, l’anàlisi s’havia de fer amb caràcter d’urgència atès el possible perill que podia comportar senyalitzar posicions de cossos de seguretat.

Petició formulada el dia 25 de setembre:
“Les conselleres sotasignades formulem una petició d’anàlisi urgent en relació amb les manifestacions fetes per la conductora del programa de El Mati de Catalunya ràdio, Mònica Terribas, el passat divendres dia 22 de setembre, en les que va demanar als oients que informessin dels moviments dels vehicles policials per fer-ne difusió, en el marc de l'operatiu policial del 20-S per aturar el referèndum.
La periodista va afirmar: “És important que ens ajudin els transportistes que estan circulant ja perquè els taxistes i els transportistes veuen si hi ha moviment de cotxes de la guàrdia civil i de furgonetes de la policia nacional, per tant ens podeu trucar (dóna el numero de telèfon) i així ens teniu el dia”, més tard diu "Estem compartint la informació dels  oients que ens donen del moviment de furgonetes de la Guàrdia Civil i tots terrenys i cotxes de la policia", i més tard va difondre les ubicacions dels agents de la guàrdia civil a través de l'emissora, tot dient: "Les últimes informacions que ens esteu donant: a Igualada, direcció Barcelona, tres tots terrenys i una furgoneta de la guàrdia civil; a l'AP2, a Lleida, quinze vehicles de la Guàrdia Civil a tot gas en direcció a Barcelona; a la Zona Franca, entrant a Barcelona, vuit tots terrenys i tres furgonetes de la Guàrdia Civil; i també guàrdia civil a tots els peatges, a Granollers a Maçanet estan portant el material privat amb transport privat, diuen". “Més informacions que ens arriben apart de les que ja us hem donat dels nostres oients, a Monistrol de Montserrat quatre tot terrenys en direcció Barcelona, a Figueras, ple de furgonetes i guàrdies civils a l’Hotel Clavé, segons hem pogut entendre, diu que estan fora de l’hotel amb les escopetes, a l’AP7 a Granollers, tres tots terrenys i una furgoneta, a Igualada, tres tots terrenys i una furgoneta de la guàrdia civil, són informacions que ens donen els nostres oients, no vol dir res, senzillament és un desplegament, veurem si avui hi ha activitat o no”
Considerem que aquesta actitud de la professional conductora del programa vulnera el Llibre d’estil de la CCMA i, sobre tot, posa en perill tot tipus d’operacions policials i les tasques pròpies dels cossos de seguretat, a més de pressuposar que aquests únicament dediquen la seva actuació al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
Reproduïm a continuació els articles del Llibre d’estil que, al nostre entendre, s’han vulnerat:

Llibre d’estil de la CCMA
1.2.3.4.1. Criteris
Contextualitzem les informacions judicials i policials per reflectir de manera veraç la incidència social dels fets.
Les pràctiques per obtenir i difondre informació no interfereixen en les investigacions i actuacions policials i judicials, no posen en perill la integritat de les persones i no vulneren el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
1.2.3.4.5. Efecte imitació
Evitem produir i difondre continguts que puguin incitar a delinquir o que incloguin explicacions i detalls que facilitin que es cometin delictes.

És per aquests motius, que considerem del tot imprescindible que el CAC es manifesti de manera urgent sobre aquesta qüestió que acabem de plantejar. Un cop més, no és justificable la continua manca de pronunciaments del Consell i, en encara menys en aquesta ocasió, en que pot quedar afectada la seguretat ciutadana i urgeix una actuació contundent.”



dimecres, 27 de setembre del 2017

Vot part acord sobre emissió espais gratuïts campanya referèndum TV3 i CatRàdio

El vot particular en relació amb els espais gratuïts de propaganda electoral de partits polítics i entitats del referèndum que emet TV3 i Catalunya Ràdio, en el que posem de manifest:

1.     L’acord aprovat amb el vot de qualitat del president es recolze en informacions periodístiques relatives a actuacions de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra i, fins i tot, en opinions personals del Fiscal General de l’Estat, aparegudes en premsa.

2.     Algunes consideracions sobre les quals es fonamenta l’acord són de tipus polític i alienes a l’objecte d’anàlisi i, per tant, el CAC en tant que organisme independent no les pot contemplar.

3.     El Consell només hauria de fonamentar les seves actuacions amb fets que siguin provats, verificats i jurídicament taxats, i, sempre en relació amb les seves competències i funcions.

4.     La fonamentació jurídica del nostre vot particular és la mateixa que la utilitzada en el vot particular d’ahir sobre els anuncis del Govern sobre el referèndum.

En el vot particular deixem constància, de nou, del nostre desacord amb la manca d’actuació del CAC davant d’una continuada irregularitat per part dels mitjans de la CCMA tal i com hem vingut manifestant en diverses peticions de data 5, 6, 15, 19, 20 i 22 de setembre, ja que en cap cas volem ser considerades com a cooperadores necessàries d’una possible inactivitat intencionada del Consell en el termes que estableix l’article 408 de Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

El prestigi de la Institució no pot estar al servei de cap idea política, sinó que ha d’estar al servei del compliment de la llei.

El text complert del vot particular és el següent:

Vot particular que presenten les conselleres Eva Parera i Escrichs, i Carme Figueras i Siñol, a l’Acord /2017, de 27 de setembre, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb el títol “Atès l’eventual vulneració de la prohibició derivada del principi non bis in ídem, abstenir-se, en aquest moment, d’incoar i tramitar un procediment administratiu contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per l’eventual emissió d’espais públics de campanya electoral de l’1 d’octubre de 2017”.

L’Acord, adoptat amb el vot de qualitat del president, en la seva part dispositiva determina: “Atès l’eventual vulneració de la prohibició derivada del principi non bis in ídem, abstenir-se, en aquest moment, d’incoar i tramitar un procediment administratiu contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per l’eventual emissió d’espais públics de campanya electoral de l’1 d’octubre de 2017
Les conselleres sotasignades hem votat en contra de l’Acord pels motius següents:
Primer:
L’Acord adoptat amb el vot de qualitat del president del CAC es fonamenta únicament en la presumpció que, en un futur, hi haurà actuacions penals en contra de la CCMA i els directors de TV3 i de Catalunya Ràdio, per l’emissió d’espais gratuïts de publicitat de partits polítics i entitats, emparant-se en les actuacions dutes a terme en relació amb el referèndum d’autodeterminació per part de la Fiscalia General per altres qüestions que no tenen a veure amb la CCMA. Aquestes actuacions es relacionen explícitament en l’informe jurídic de 26 de setembre en què es fonamenta l’Acord.
En concret l’informe jurídic sobre el qual se sustenta l’acord fa referència a actuacions judicials en marxa en relació amb altres persones, càrrecs públics i entitats que res tenen a veure amb els mitjans públics i la legislació audiovisual. Fins i tot, es comet la imprudència de fonamentar la manca d’actuació del CAC en informacions periodístiques sobre unes opinions manifestades pel Fiscal General de l’Estat o en d’altres relatives a actuacions de la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Fiscalia, etc. contra entitats com l’ANC i Òmnium Cultural, entre d’altres.
Cal posar de manifest que algunes consideracions sobre les quals es fonamenta l’Acord aprovat són de tipus polític i alienes a l’objecte d’anàlisi i, per tant, el Consell, com a organisme independent, en cap cas les hauria de contemplar. És obvi, d’altra banda, que tampoc podem fonamentar les nostres actuacions en accions alienes al Consell incoades per altres organismes. 
Per aquests motius, ens veiem en l’obligació de recordar que la Llei  2/2000, de 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, configuren el CAC com una autoritat reguladora i executiva dotada de plena independència respecte del Govern i les administracions públiques per a l’exercici de les seves funcions, que en el marc de les seves competències ha de garantir el compliment de la normativa reguladora de la programació i la publicitat. Per tant, no pot, en cap cas, fonamentar les seves actuacions en altres fets que no siguin els provats, verificats i jurídicament taxats i, sempre, en relació amb les seves competències i funcions.
Segon:
L’Acord aprovat estableix la decisió del CAC d’abstenir-se d’iniciar cap procediment ni emetre cap resolució contra l’emissió de continguts prohibits per part dels mitjans de la CCMA atesa “l’eventual vulneració de la prohibició derivada del principi non bis in ídem
És criteri de les conselleres sotasignades que el CAC no pot inhibir-se de les seves funcions amb relació a un supòsit futur i incert com és la possible incoació d’un procediment penal, especialment quan la llei mateixa recull la possibilitat que en cas que el CAC iniciï un procediment, aquest pot ser suspès en obrir-se un procediment en via judicial pels mateixos fets.
Aquest extrem està clarament recollit en l’informe de l’Àrea Jurídica del CAC de 21 de setembre, en establir que “[...] si l’Administració, un cop incoat el procediment administratiu sancionador, té coneixement de l’existència d’un procediment judicial penal en tràmit pels mateixos fets, o per altres fets relacionalment impossibles de separar-los, n’haurà d’acordar la suspensió (art. 106.4.a LRJPAcat i art 5.1 Reglament del Procediment sancionador)”.
Convé assenyalar que l’elevació d’aquest Acord al Ple ha estat com a conseqüència de la petició feta, el 22 de setembre, per les conselleres sotasignades, conjuntament amb el conseller Daniel Sirera Bellés, d’un Ple extraordinari per votar l’Acord següent: “Debat i votació de la proposta d’acord de requeriment de cessament immediat de l’emissió per part dels mitjans de la CCMA dels espais gratuïts per a la campanya del referèndum de l’1 d’octubre cedits als partits polítics i a les entitats socials” que s’annexa a aquest vot particular com a part integrant (annex 1).
Al nostre parer, han quedat acreditats els extrems següents:
·       La suspensió, per part del TC, de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, així com la impugnació de les normes complementàries.
·       La notificació per part del TSJC a la presidenta de la CCMA, així com a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio, de l’obligatorietat d’abstenir-se d’emetre publicitat i propaganda de la convocatòria del referèndum.
·       Atesa la suspensió de la Llei del referèndum d’autodeterminació, no podem considerar que legalment ens trobem en període electoral i, per tant, les competències del CAC no poden ser assumides per cap Administració electoral.
·       No s’ha incoat cap procediment judicial penal que obligui el CAC, segons la llei, a no intervenir.

Davant aquests fets contrastats, les conselleres sotasignades entenem que el CAC hauria d’haver actuat amb celeritat requerint el cessament immediat de l’emissió dels espais gratuïts de propaganda electoral del referèndum difosos pels mitjans de la CCMA.
Volem deixar constància del nostre desacord amb la manca d’actuació del CAC davant una irregularitat continuada per part dels mitjans de la CCMA, tal com hem manifestat en diverses peticions de data 5, 6, 15, 19, 20 i 22 de setembre, ja que en cap cas volem ser considerades cooperadores necessàries d’una possible inactivitat intencionada del Consell en el termes que estableix l’article 408 de Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal. El prestigi de la institució no pot estar al servei de cap idea política, sinó que ha d’estar al servei del compliment de la llei.


Eva Parera i Escrichs                                                 Carme Figueras i Siñol
Barcelona, 27 de setembre de 2017

Annex 1: Proposta d’acord adjuntada a la petició del 22 de setembre de Ple extraordinari.

Debat i votació de la proposta d’acord de requeriment de cessament immediat de l’emissió per part dels mitjans de la CCMA dels espais gratuïts per a la campanya del referèndum de l’1 d’octubre cedits als partits polítics i a les entitats socials.
_______________________________________________________________________

Atès que des del 21 de setembre els mitjans de la CCMA estan emetent espais gratuïts per la campanya de l’1 d’octubre cedits als partits polítics i a les entitats socials sota l’empara de la Llei 19/2007, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació.
Atès que l’emissió d’aquests anuncis inclou una cortineta de bloc electoral, on diu: “vídeos tramesos per partits amb representació parlamentària i entitats acreditades”.
Atès que el 7 de setembre el Tribunal Constitucional va acordar la suspensió de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, així com la impugnació de totes les normes complementàries de desenvolupament de la Llei.
Atès que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va notificar a la presidenta de la CCMA, així com a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio, que, en compliment de la suspensió esmentada, les emissores públiques podien informar de notícies relacionades amb el referèndum, però s’havien d’abstenir d’emetre publicitat i propaganda de la convocatòria.
Atès que l’obligatorietat d’inhibir-se de l’Administració o de suspendre qualsevol procediment sancionador iniciat només es deriva quan la l’Administració mateixa té coneixement que s’està seguint un procediment penal respecte del mateix fet, subjecte i fonament jurídic.
Atès que el procediment s’inicia amb la recepció de la notitia criminis (fet penal) per part del jutge instructor i l’obertura de la fase d’instrucció o de diligències prèvies segons el procediment penal seguit, no es pot entendre que la notificació per part del TSJC de la suspensió de la Llei del referèndum pugui ser considerada com l’inici d’un procediment judicial. En aquest sentit, l’Informe de l’Àrea Jurídica del CAC, de data 21 de setembre de 2017, “Àmbit competencial del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Especial referència a l’àmbit temporal: períodes electorals; en concret, pel que fa al període electoral de les eleccions convocades per l’1 d’octubre de 2017”, estableix que “[...] és més que probable que si els prestadors de serveis de comunicació audiovisual catalans desatenen l’advertiment i apercebiment efectuat pel TSJC, s’incoï, a més d’un procediment en seu constitucional a instància del propi TC, un procediment judicial penal en relació amb aquestes emissions [...]”.
Atès que la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA), atribueix al Consell de l’Audiovisual de Catalunya la funció, entre d’altres, “d’exercir la potestat d’inspecció, control i sanció” sobre els continguts audiovisuals emesos pels subjectes que es troben dins del seu àmbit d’aplicació (article 2).
Atès que la CCMA és un mitjà de comunicació audiovisual de la Generalitat i, per tant, els continguts que emet, com a prestador de serveis de comunicació audiovisual, s’ubiquen dins l’àmbit competencial d’aquest Consell.
Atès que l’apartat o de l’article 10 de la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, estableix que són funcions del Consell “Disposar el cessament o la rectificació pel que fa a les emissions de publicitat il·lícita o prohibida, de conformitat amb la legislació aplicable i en els supòsits que aquesta estableix”.
Per tot el que s’ha exposat, i atenent que l’emissió dels anuncis esmentats de partits polítics i entitats socials resta prohibida, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya adopta el següent
ACORD
1.     Requerir el prestador de serveis de comunicació audiovisual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que cessi d’emetre, amb caràcter immediat, els espais gratuïts i els anuncis de partits polítics i entitats socials que facin referència al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, ja que es tracta de publicitat prohibida.

2.     Notificar aquest acord, amb caràcter urgent i en el dia d’avui, a la presidenta de la CCMA, així com a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio.

dimarts, 26 de setembre del 2017

El president del CAC utilitza el vot de qualitat per a no ordenar a TV3 o CatRàdio el cessament d'emissió dels anuncis del referendum

Reproduim el vot particular conselleres Eva Parera i Carmen Figueras en relació amb l’emissió dels anuncis institucionals del referèndum per part dels mitjans de la CCMA en el que posem de manifest:

-        El nostre desacord a la voluntat del CAC d’abstenir-se d’actuar.
-   La nostra petició de requerir el cessament immediat de l’emissió dels esmentats anuncis institucionals.
-   La nostra preocupació per la inactivitat continuada del CAC malgrat les nostres reiterades peticions.

El nostre posicionament es fonamenta en els extrems següents:

1.     La suspensió, per part del TC, de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, així com la impugnació de les normes complementàries.
2.     La notificació per part del TSJC a la presidenta de la CCMA, així com a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio, de l’obligatorietat d’abstenir-se d’emetre publicitat i propaganda de la convocatòria del referèndum.
3.     Atesa la suspensió de la Llei del referèndum d’autodeterminació, no podem considerar que legalment ens trobem en període electoral i, per tant, les competències del CAC no poden ser assumides per cap Administració electoral.
4.     No s’ha incoat cap procediment judicial penal que obligui al CAC, segons la llei, a no intervenir.
En el vot particular deixem constància del nostre desacord amb la manca d’actuació del CAC davant d’una continuada irregularitat per part dels mitjans de la CCMA tal i com hem vingut manifestant en diverses peticions de data 5, 6, 15, 19 i 20 de setembre, ja que en cap cas volem ser considerades com a cooperadores necessàries d’una possible inactivitat intencionada del Consell en el termes que estableix l’article 408 de Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. El prestigi de la Institució no pot estar al servei de cap idea política, sinó que ha d’estar al servei del compliment de la llei.

-  

Vot particular que presenten les conselleres Eva Parera i Escrichs, i Carme Figueras i Siñol, a l’Acord 89/2017, de 26 de setembre, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, d’aprovació de l’Informe de l’Àrea Jurídica, de 21 de setembre de 2017, sobre el referèndum convocat per a l’1 d’octubre de 2017, i, atesa l’eventual vulneració de la prohibició derivada del principi non bis in ídem, d’abstenir-se de l’adopció de la decisió d’incoar i tramitar, en aquest moment, procediments administratius contra els prestadors de serveis de comunicació audiovisual

L’Acord, adoptat amb el vot de qualitat del president, preveu abstenir-se d’incoar i tramitar procediments administratius contra els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per l’emissió de publicitat o propaganda en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, malgrat incomplir l’advertiment efectuat pel Tribunal Constitucional (TC) i notificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), atesa la possibilitat futura d’incórrer en una eventual vulneració de la prohibició derivada del principi non bis in ídem, en cas d’incoar-se algun procediment judicial pels mateixos fets.
Les conselleres sotasignades hem votat en contra de l’Acord pels motius següents:
·        L’Acord aprova, en el punt 1 de la part dispositiva, “l’Informe de l’Àrea Jurídica, de 21 de setembre de 2017, sobre l’anàlisi de l’àmbit competencial del Consell de l’Audiovisual de Catalunya pel que fa al referèndum convocat per a l’1 d’octubre de 2017 suspès pel Tribunal Constitucional”. En aquest informe s’analitza l’àmbit competencial del Consell des de tres vessants: l’objectiu, el subjectiu i el temporal.  
De fet, l‘Acord fa referència a “la necessitat d’analitzar les conseqüències que aquesta aplicació [la Llei i les disposicions impugnades pel TC] pot comportar a aquelles persones i autoritats advertides i apercebudes pel TC, mitjançant notificació personal, del deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada”.
No obstant això, l’Acord es limita a exposar les possibles actuacions judicials futures, obviant esmentar tot allò relatiu als deures del Consell, els quals són l’objecte principal de l’informe jurídic sol·licitat.
·        L’Acord aprovat no recull clarament que no hi ha cap procediment judicial obert contra la CCMA que pugui comportar la inhibició automàtica del CAC per tal de preservar el principi de non bis in ídem,[1] malgrat que l’informe de l’Àrea Jurídica aprovat sí que ho explicita:

“[...] l’emissió d’aquests continguts audiovisuals podria comportar l’eventual exigència de responsabilitats constitucionals i penals. En efecte, com més amunt hem manifestat, el TC, en cas que constati que la provisió dictada en la impugnació de disposicions autonòmiques núm. 4333-2017, contra el Decret 140/2017, es pot estar incomplint, podria acordar l’adopció d’algunes de les mesures establertes a l’apartat 4 de l’article 92 de la LOTC, contra els prestadors de serveis de comunicació audiovisual que efectuessin les emissions prohibides [...]” 
“[...] és més que probable que l’eventual emissió de continguts audiovisuals relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 doni lloc a la interposició d’una querella, per Fiscalia, i l’admissió a tràmit corresponent per l’eventual comissió d’un delicte de desobediència.” 
“[...] és més que probable que si els prestadors de serveis de comunicació audiovisuals catalans desatenent l’advertiment i apercebiment efectuat pel TSJC, s’incoï, a més d’un procediment en seu constitucional a instància del propi TC, un procediment judicial penal en relació amb aquestes emissions.” 
·        L’Acord, en el punt 2 de la part dispositiva, estableix la decisió del CAC d’abstenir-se d’iniciar cap procediment ni emetre cap resolució contra l’emissió de continguts prohibits per part dels mitjans de la CCMA atesa “l’eventual vulneració de la prohibició derivada del principi non bis in ídem
És criteri de les conselleres sotasignades que el CAC no pot inhibir-se de les seves funcions amb relació a un supòsit futur i incert com és la possible incoació d’un procediment penal, especialment quan la llei mateixa recull la possibilitat que en cas que el CAC iniciï un procediment, aquest pot ser suspès en obrir-se un procediment en via judicial pels mateixos fets.
Aquest extrem està clarament recollit en l’informe jurídic aprovat en establir que “[...] si l’Administració, un cop incoat el procediment administratiu sancionador, té coneixement de l’existència d’un procediment judicial penal en tràmit pels mateixos fets, o per altres fets relacionalment impossibles de separar-los, n’haurà d’acordar la suspensió (art. 106.4.a LRJPAcat i art 5.1 Reglament del Procediment sancionador)”.

Convé assenyalar que l’elevació d’aquest Acord al Ple ha estat com a conseqüència de la petició feta, el 21 de setembre, per les conselleres sotasignades, conjuntament amb el conseller Daniel Sirera Bellés, d’un Ple extraordinari per votar l’Acord següent: «Debat i votació de la proposta d’acord de requeriment de cessament immediat de l’emissió per part dels mitjans de la CCMA de l’anunci de la Generalitat de Catalunya “Instruccions per votar l’1 d’octubre”» que s’annexa a aquest vot particular com a part integrant (annex 1).

Al nostre parer, han quedat acreditats els extrems següents:
·        La suspensió, per part del TC, de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, així com la impugnació de les normes complementàries.

·        La notificació per part del TSJC a la presidenta de la CCMA, així com a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio, de l’obligatorietat d’abstenir-se d’emetre publicitat i propaganda de la convocatòria del referèndum.

·        Atesa la suspensió de la Llei del referèndum d’autodeterminació, no podem considerar que legalment ens trobem en període electoral i, per tant, les competències del CAC no poden ser assumides per cap Administració electoral.

·        No s’ha incoat cap procediment judicial penal que obligui el CAC, segons la llei, a no intervenir.

Davant aquests fets contrastats, les conselleres sotasignades entenem que el CAC hauria d’haver actuat amb celeritat requerint el cessament immediat de l’emissió dels diversos anuncis institucionals del referèndum difosos pels mitjans de la CCMA.
Volem deixar constància del nostre desacord amb la manca d’actuació del CAC davant una irregularitat continuada per part dels mitjans de la CCMA, tal com hem manifestat en diverses peticions de data 5, 6, 15, 19 i 20 de setembre, ja que en cap cas volem ser considerades cooperadores necessàries d’una possible inactivitat intencionada del Consell en el termes que estableix l’article 408 de Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal. El prestigi de la Institució no pot estar al servei de cap idea política, sinó que ha d’estar al servei del compliment de la llei.



Eva Parera i Escrichs                                                                    Carme Figueras i Siñol
Barcelona, 26 de setembre de 2017

Annex 1: Proposta d’acord adjuntada a la petició del 21 de setembre de Ple extraordinari.

Requeriment del cessament immediat de l’emissió per part dels mitjans de la CCMA de l’anunci de la Generalitat de Catalunya “Instruccions per votar l’1 d’octubre”

Atès que des del 15 de setembre, el mitjans de la CCMA emeten l’anunci institucional del Govern de la Generalitat “Instruccions per votar l’1 d’octubre”, que té per objecte fomentar la participació en aquest referèndum (“Si vols decidir democràticament el futur de Catalunya, vota en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre”), així com informar els ciutadans de la data del referèndum, dels documents vàlids per identificar-se per a la votació i que “la Generalitat farà pública properament la relació dels col·legis electorals”,
Atès que el 7 de setembre el Tribunal Constitucional va acordar la suspensió de la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, així com la impugnació de totes les normes complementàries de desenvolupament de la llei.
Atès que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va notificar a la presidenta de la CCMA, així com a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio, que, en compliment de la suspensió esmentada, les emissores públiques podien informar de notícies relacionades amb el referèndum, però s’havien d’abstenir d’emetre publicitat i propaganda de la convocatòria.
Atès que l’obligatorietat d’inhibir-se de l’Administració o de suspendre qualsevol procediment sancionador iniciat només es deriva quan la l’Administració mateixa té coneixement que s’està seguint un procediment penal respecte del mateix fet, subjecte i fonament jurídic.
Atès que el procediment s’inicia amb la recepció de la notitia criminis (fet penal) per part del jutge instructor i l’obertura de la fase d’instrucció o de diligències prèvies segons el procediment penal seguit, no es pot entendre que la notificació per part del TSJC de la suspensió de la Llei del referèndum pugui ser considerada l’inici d’un procediment judicial. En aquest sentit, l’Informe de l’Àrea Jurídica del CAC, de data 21 de setembre de 2017, “Àmbit competencial del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Especial referència a l’àmbit temporal: períodes electorals; en concret, pel que fa al període electoral de les eleccions convocades per l’1 d’octubre de 2017”, estableix que [...] “és més que probable que si els prestadors de serveis de comunicació audiovisual catalans desatenen l’advertiment i apercebiment efectuat pel TSJC, s’incoï, a més d’un procediment en seu constitucional a instància del propi TC, un procediment judicial penal en relació amb aquestes emissions [...]”.
Atès que la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA), atribueix al Consell de l’Audiovisual de Catalunya la funció, entre d’altres, “d’exercir la potestat d’inspecció, control i sanció” sobre els continguts audiovisuals emesos pels subjectes que es troben dins del seu àmbit d’aplicació (article 2).
Atès que la CCMA és un mitjà de comunicació audiovisual de la Generalitat i, per tant, els continguts que emet, com a prestador de serveis de comunicació audiovisual, s’ubiquen dins l’àmbit competencial d’aquest Consell.
Atès que l’apartat o de l’article 10 de la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, estableix que són funcions del Consell “Disposar el cessament o la rectificació pel que fa a les emissions de publicitat il·lícita o prohibida, de conformitat amb la legislació aplicable i en els supòsits que aquesta estableix”.
Per tot el que s’ha exposat, i atenent que l’emissió de l’anunci esmentat, “Instruccions per votar l’1 d’octubre” està prohibida, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya adopta el següent

ACORD
1.      Requerir el prestador de serveis de comunicació audiovisual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que cessi d’emetre, amb caràcter immediat, l’anunci “Instruccions per votar l’1 d’octubre”, ja que es tracta de publicitat prohibida.

2.      Notificar aquest acord, amb caràcter urgent i en el dia d’avui, a la presidenta de la CCMA, així com a les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio.




[1] Prohibició de sancionar dues vegades per un mateix fet.

dilluns, 13 de març del 2017

Vot particular "La dèria d'Empar Moliner"


Vot particular que presenten els consellers Carme Figueras i Siñol, Daniel Sirera i Bellés, i Eva Parera i Escrichs, a l’Acord 20/2017, de 8 de març, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, sobre l’anàlisi de la secció La dèria de l’Empar Moliner” al programa Catalunya migdia, de Catalunya Ràdio, emesa el 4 de novembre de 2016

Els consellers sotasignats hem votat en contra de l’Acord 20/2017, aprovat amb el vot de qualitat del president, ja que considerem que s’ha vulnerat la normativa audiovisual i el Llibre d’estil de la CCMA. És un fet contrastat que Empar Moliner menteix quan diu que l’alcaldessa de Berga ha estat detinguda per penjar una estelada al balcó de l’Ajuntament. La realitat és que l’alcaldessa de Berga va ser detinguda per no haver-se personat al jutjat arran de dos requeriments per un presumpte delicte electoral.
Els motius del nostre desacord es fonamenten en les consideracions següents que més endavant es desenvolupen:
1.      Catalunya migdia és un programa informatiu que s’emet de 14 a 16 hores, simultàniament per Catalunya ràdio i Catalunya informació.
2.      Quan informa sobre la detenció de l’alcaldessa de Berga ho ha de fer sobre fets verídics i no tergiversats, encara que emeti la seva opinió.
3.      Empar Moliner és una col·laboradora fixa, que exerceix de copresentadora del programa i no una tertuliana i, per tant, està sotmesa al principi de veracitat.
4.      En qualsevol cas si, tal com afirma l’acord adoptat amb el vot de qualitat del president, fos una opinió emesa per una col·laboradora externa o tertuliana, l’acord hauria d’haver cridat l’atenció sobre el fet que el conductor del programa hauria d’haver corregit la informació que Empar Moliner donava per tal d’adequar-la a la veracitat, cosa que no va fer.
L’Informe 5/2017 de l’Àrea de Continguts del CAC assenyala el següent sobre el contingut de la secció “La dèria de l’Empar Moliner” i del vídeo d’un minut en què explica què dirà en aquesta secció:
«[...] El comentari d’Empar Moliner del 4 de novembre (en la secció “La dèria...” i en el vídeo transcrit), construeix un discurs en què:
·        Afirma que l’alcaldessa de Berga va ser detinguda “per raons polítiques” (“La dèria...”) i “per penjar una estelada al balcó de l’Ajuntament” (vídeo). [...]

·        Afirma que el propòsit que la detenció de l’alcaldessa la portessin a terme membres del cos de Mossos d’Esquadra és “empetitir l’independentisme” i “enfrontar JxSí i la CUP”.
·        Interpel·la els oients perquè es preguntin sobre la responsabilitat en la detenció de Venturós: “Pensem un moment qui ha ordenat això” (vídeo).
·        A “La dèria...” es planteja, en primera persona, quina és la força de l’independentisme (“Ens ho creiem...?”,“amb quina força comptem”, “quina capacitat tenim?”) i quina hauria de ser l’acció de les forces independentistes en el moment actual (“Podem plantejar un problema autèntic? Una vaga general?” “Si no fem un acte unitari...”).
·        Al vídeo demana, en primera persona del plural, unitat d’acció a l’independentisme: “Jo diria que tenim una AMI, no? Doncs per quina raó no fem un acte conjunt tots els ajuntaments? [...] No hem d’actuar conjuntament?”
·        Agraeix a “Sabadell” que hagi penjat una estelada.
·        Compara la manca de veus crítiques a la detenció de l’alcaldessa per part dels que van criticar la detenció d’uns titellaires a Madrid, acusats d’exaltació del terrorisme (“on són els que es morien de gust [...] amb els titiriteros?”) o dels que qualifica com “ els ‘je suis’” (“La dèria...”). 

[...] Així, 
·        Empar Moliner realitza diferents valoracions personals sobre els temes d’actualitat que tracta: parla en primera persona del plural quan es refereix a la part de la ciutadania que estaria d’acord amb la creació d’un estat independent per a Catalunya i realitza una crítica explícita o implícita a les forces polítiques i els posicionaments contraris.
·        Respecte de la valoració sobre la detenció de l’alcaldessa de Berga, tant a “La dèria..” com al vídeo la periodista estableix una relació causa-efecte entre la detenció i la presència de la bandera estelada a la façana de l’Ajuntament. [...]»

L’Acord adoptat amb el vot de qualitat del president considera que Empar Moliner és una tertuliana més d’aquest programa i que, per tant, les seves declaracions estan emparades per la llibertat d’expressió.  Aquest criteri només és aplicable als tertulians externs i no als conductors dels programes. Menys encara en el cas dels programes informatius com ho és Catalunya migdia.
Els consellers sotasignats no estem d’acord en el fet que aquest programa sigui considerat pel CAC com un programa d’opinió en la seva segona hora. De fet, són diversos els motius pels quals es pot afirmar que es tracta en la seva totalitat d’un programa informatiu:
Segons la web de la CCMA, el programa Catalunya Migdia és un programa informatiu conduït per Òscar Fernández que s’emet, diàriament, de dilluns a divendres de les 14 a les 16 hores. Aquest programa s’emet simultàniament per Catalunya ràdio i Catalunya informació. Que es tracta d’un programa informatiu queda demostrat clarament al web mateix de la CCMA:



En aquests continguts de la CCMA mateixa no només s’afirma que es tracta d’un espai informatiu en les dues hores, sinó que es veu clarament que Empar Moliner no és una tertuliana del programa sinó una col·laboradora fixa que codirigeix la segona hora de Catalunya migdia juntament amb Òscar Fernández, tal com queda acreditat en la graella de la temporada 2016-2017:




A més a més, cal remarcar, que l’objectiu de la segona part del programa és “aprofundir amb la comprensió de l’actualitat”.
D’altra banda, el director de Catalunya ràdio, Saúl Gordillo, va afirmar en una compareixença davant la Comissió de Control de la CCMA del Parlament de Catalunya, el 16 de setembre de 2016, en resposta a una pregunta del diputat Jordi Cuminal sobre la programació de la nova temporada, el següent:
“[...] Hem fet un informatiu de dues hores al migdia, de dues a quatre, amb un professional de la casa, com és l’Òscar Fernández, i amb una segona part de tertúlia, i conversa i anàlisi amb un to diferent a les tertúlies convencionals, amb Empar Moliner [...]”.

Com ha quedat acreditat, la periodista Empar Moliner, tot i que pugui ser una col·laboradora fixa, és la copresentadora d’aquesta segona hora de l’informatiu i, per tant, queda sotmesa als principis establerts en el Llibre d’estil i, en especial, el de veracitat. La periodista està present en el programa entre les 15 i les 16 hores, de dilluns a divendres. Si més no, el públic no pot fer altra cosa que identificar-la com una segona conductora d’aquest programa informatiu.
En qualsevol cas si, tal com afirma l’acord pres amb el vot de qualitat del president, fos una opinió emesa per una col·laboradora externa o tertuliana, el conductor del programa hauria d’haver corregit la informació que Empar Moliner donava per tal d’adequar-la a la veracitat, cosa que no va fer.
Pel fet de tractar-se d’un espai informatiu, els continguts han de complir el que estableix l’apartat 5 de l’article 4 de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, que assenyala que “totes les persones tenen el dret a que la comunicació informativa s’elabori d’acord amb el deure de diligència en la comprovació de la veracitat de la informació [...]”
D’altra banda, la lletra f de l’article 80 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, estableix que un dels límits de les comunicacions audiovisuals és “fer una separació clara entre informacions i opinions, i respectar el principi de veracitat en la difusió de la informació. S’entén per informació veraç la que és el resultat d’una comprovació diligent dels fets”.
Finalment, la disposició preliminar del Llibre d’estil afirma que aquest text “vincula els directius, treballadors i col·laboradors fixos o eventuals de tots els mitjans de la CCMA, sigui quina sigui la seva relació contractual amb les empreses del grup”. Per tant, el programa analitzat ha incomplert els apartats següents del Llibre d’estil:
“1.1.3.1.2. Veracitat i rigor.
Els mitjans de la CCMA difonem informació contrastada i fidel a la realitat, explicada de manera clara, exacta i precisa.
Prioritzem l’avaluació i l’anàlisi de la informació abans de difondre-la per assolir la credibilitat que ens ha de distingir davant la ciutadania.
No especulem, no fem conjectures i no difonem rumors. Si desconeixem alguna dada rellevant de la informació que oferim, ho diem.
Reconeixem els errors importants i els corregim amb la màxima diligència i donant a la rectificació una rellevància equivalent.
1.1.3.1.5. Imparcialitat, neutralitat i pluralisme.
Actuem amb imparcialitat, neutralitat i respecte pel pluralisme. En un conflicte, mantenim l’equilibri raonable a l’hora de donar presència a les parts, sense reduir la informació a la simple cessió acrítica d’espai a aquestes parts. No prenem partit, contextualitzem les notícies i oferim elements de judici a la ciutadania.
2.1.1.4.1. Objectivitat, imparcialitat i equilibri informatius.
Presentem els continguts informatius amb imparcialitat, sense prendre partit per cap opció i sense deixar-nos influir per les fonts que ens faciliten les notícies. [...]  Expliquem els fets des d’un punt de vista neutre i equidistant, i no convertim les opinions en fets.”

Finalment –i no menys important–, el fet que aquestes dues hores del programa Catalunya migdia de Catalunya Ràdio siguin retransmeses simultàniament per Catalunya Informació, una emissora definida com a “ràdio especialitzada en informació”, reforça els nostres arguments exposats més amunt i posa de manifest que la secció “La dèria de l’Empar Moliner” i el vídeo corresponent del 4 de novembre de 2016 van incomplir la normativa audiovisual i el Llibre d’estil de la CCMA.
Barcelona, 8 de març de 2017




Daniel Sirera                                     Eva Parera                                  Carme Figueras

dilluns, 6 de març del 2017

Acord rebutjat sobre l'emissió de la cançó "Què volen aquesta gent?" al programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016

Reprodueixo a continuació la proposta d’acord presentada per dues conselleres (Eva Parera i jo mateixa) i un conseller (Daniel Sirera) del CAC, en el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya de l'1 de març, que va ser rebutjada amb el vot de qualitat del president (tres vots a favor, tres en contra).

L’acord tenia com a objectiu advertir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que la utilització de la cançó Què volen aquesta gent?, de la cantant Maria del Mar Bonet, en el decurs de l’entrevista a l’alcaldessa de Berga, emesa en el programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016, establia una relació implícita de la seva detenció per haver desobeït dues citacions judicials prèvies amb les detencions practicades durant el règim franquista contra aquells que s’oposaven a la dictadura. Entenem del tot inapropiat que l’entrevistador reforci aquesta vinculació amb la frase “el temps passa, els actors canvien, però la trama és la mateixa”.

La música triada, que va ser emesa superposada a l’entrevista, passant a primer terme en diverses ocasions i comentada per l’entrevistador, és una cançó de denúncia composta l’any 1968 que narra la mort d’un jove estudiant amb militància política després d’un escorcoll policial a casa seva. La cançó va ser prohibida per la censura i va esdevenir un símbol de la lluita antifranquista.

Acord XX/2017, d’1 de març de 2017, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya


Anàlisi de l’emissió de la cançó Què volen aquesta gent? al programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016


Amb data 13 de gener de 2017 l’Àrea de Continguts del Consell va redactar l’Informe 6/2017, relatiu a l’anàlisi de l’emissió de la cançó Què volen aquesta gent? de la cantant Maria del Mar Bonet, emesa en el programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016, mentre s’entrevistava l’alcaldessa de Berga, senyora Montse Venturós, arran de la seva detenció en qualitat d’investigada per un delicte electoral amb la finalitat de prendre-li declaració per haver desobeït dues citacions judicials prèvies.

L’informe de continguts indica que aquesta entrevista té una durada de 24 minuts i 41 segons, i la presència de la cançó objecte d’anàlisi es produeix en el marc de la secció “L’entrevista del suplement”. A aquestes efectes, el mateix informe de continguts exposa:

«A les 8.50 h, a l’inici del programa, Ricard Ustrell recita part de la lletra de la cançó Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet:

Què volen aquesta gent. Una vegada més de matinada han trucat. Eren al replà de l’escala. La mare quan ha sortit a obrir portava la bata posada. Què volen aquesta gent que truquen de matinada. El temps passa, els actors canvien però, la trama és la mateixa i de tant trucar de matinada algun dia acabaran cremant el timbre.”


A les 9.12 h, per tancar l’entrevista a Montse Venturós, s’emet la cançó Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet, de forma identificable.

Què volen aquesta gent? és una cançó composta l’any 1968 per Maria del Mar Bonet amb la lletra d’un poema de Lluís Serrahima. Narra la mort d’un jove estudiant amb militància política després d’un escorcoll policial a casa seva.

Concretament, el contingut de la cançó narra el següent:

- La policia va a buscar un estudiant de matinada per detenir-lo davant la  
  sorpresa de la mare.
- L’estudiant està compromès políticament.
- L’estudiant mor quan intenta fugir de la policia.

La cançó s’emet superposada al contingut de l’entrevista, entre les 9.12 h i les 9.14 h, que en aquell moment repassa la trajectòria política de Montse Venturós. La cançó passa a primer terme en dues ocasions de manera que es pot identificar.

L’anàlisi de la cançó Què volen aquesta gent? mostra que:

•   Tant el poema com la cançó narren un fet relacionat amb la repressió franquista contra l’activisme polític clandestí.
•   S’emet en un format que permet la comprensió de part de la lletra.
•   Independentment de la comprensió de la lletra, la cançó forma part de l’imaginari col·lectiu en relació amb la lluita antifranquista.

La situació narrada per la cançó té en comú amb l’objecte de l’entrevista a Montse Venturós:

•   Una detenció a càrrec de forces policials.
•   La persona detinguda té activitat política.
•   Que la detenció té lloc de matinada (a la cançó) o a primera hora del matí (Montse Venturós).

Aquests elements es posen de manifest quan Ricard Ustrell, a l’inici del programa, afirma que “els actors canvien, però la trama és la mateixa”.

Així, l’emissió de la cançó en el decurs de l’entrevista a l’alcaldessa de Berga estableix una relació implícita entre alguns dels fets que narra la cançó i els esdevinguts a Berga el 4 de novembre. Es tracta d’una funció de recurs o complement referencial de l’entrevista.»

En relació amb el paper de la música en les emissions radiofòniques, el Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA dedica l’epígraf 2.2.5.3.3 a “La música com a element complementari”:

“Fem servir la música com a recurs per reforçar el discurs oral quan el format i el context ens ho permetin. La música com a complement pot ser present en les informacions i en els espais d’entreteniment, sempre que en fem un tractament adequat. Les cançons i els temes instrumentals serveixen per reforçar el missatge que volem transmetre”.

Aquest epígraf estableix el següent sobre la selecció i el tractament:

2.2.5.3.3.1: “Seleccionem amb rigor i sentit estètic les peces musicals que fem servir com a complement, tant si estan relacionades directament amb els continguts que il·lustren (una peça d’un disc que es presenta al mercat, una composició d’un músic que ha mort), com si només hi tenen una relació referencial (música de salsa per parlar de Puerto Rico) o estètica (música ambiental en un reportatge sense una vinculació directa). La música ha de ser adequada a la matèria i al to.

La tria d’una peça musical com a complement no és gratuïta ni arbitrària, respon a un motiu i ajuda a transmetre el missatge. [...]”

Atès tot el que s’ha exposat, es pot concloure que la tria de la cançó Què volen aquesta gent? incompleix el Llibre d’estil en els apartats esmentats més amunt, atès que el recurs musical emprat no és innocu, ja que s’equipara una situació de detenció policial del present moment democràtic amb una detenció produïda durant la dictadura franquista.

De la mateixa manera, l’entrevistador reforça aquesta vinculació de la detenció de l’alcaldessa amb l’època franquista quan afirma que “els actors canvien, però la trama és la mateixa”, tot equiparant una detenció per incompareixença davant d’un tribunal amb una detenció per oposar-se a la dictadura franquista.

Per tots els motius exposats, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya adopta, per unanimitat, el següent


ACORD 
1.   Constatar que la tria de la música emprada com a recurs de la cançó Què volen aquesta gent? durant l’entrevista a la alcaldessa de Berga del 5 de novembre de 2016 en el programa El suplement de Catalunya Ràdio, vulnera l’epígraf 2.2.5.3.3 del Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA. 
2.   Recordar a la CCMA que cal extremar la cura en la tria de les peces musicals de recurs en els seus programes informatius. 
3.   Notificar aquest Acord a la CCMA.