Vot particular que presenten les conselleres Carme Figueras, Eva Parera i el conseller Daniel Sirera, en relació amb l’Acord 55/2016, de 20 de juliol, d’aprovació de l’Informe de control del compliment de les missions específiques de servei públic competència de la Generalitat de Catalunya de l’any 2015

El nostre vot en contra l’emetem en relació amb el compliment de la missió específica de servei públic “la transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l’equilibri territorial” que preveu la lletra b de l’article 26 de la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya. En aquest sentit, considerem que el CAC no es pot limitar als controls quantitatius de pluralisme, sinó que també hauria d’analitzar aspectes qualitatius i de discurs en la verificació d’aquest apartat important.

Els consellers sotasignats hem posat de manifest en diverses ocasions que considerem que aquesta missió no es compleix com seria desitjable.

Constatem mancances en relació amb la presència equilibrada dels diferents punts de vista en les qüestions controvertides en el debat públic. Cal reiterar la necessitat d’extremar la cura per tal de garantir la presència dels diferents punts de vista en les qüestions controvertides, especialment ens aquests darrers anys, en què hi ha una divisió en l’opinió pública catalana entre els favorables i els contraris a l’independentisme o, dit d’una altra manera, sobre les relacions entre Catalunya i Espanya.

El Consell mateix va aprovar per unanimitat l’Acord 100/2015, de 15 de juliol, sobre l’anàlisi del programa .CAT, emès per TV3 el 28 de maig de 2015, en què li va advertir que no respectava el pluralisme, atès que abordava el debat entorn de les eleccions al Parlament del 27 de setembre únicament des de la perspectiva de les forces sobiranistes.

Volem deixar palès que els consellers sotasignats considerem que la ràdio i la televisió públiques de Catalunya haurien de donar resposta i estar al servei de tota la ciutadania de Catalunya i no només d’una part. Malauradament, són molts els exemples i les queixes que es formulen públicament on es denuncia que això no sempre és així. No s’haurien de produir en cap cas per part dels mitjans públics situacions en què la informació, i fins i tot l’entreteniment, es posin al servei d’un objectiu polític o d’una opció determinada de país. La presa de partit i la manca de neutralitat a què ens referim han estat objecte d’articles d’opinió molt diversos a la premsa escrita.

Considerem greu que amb el vot de qualitat del president s’hagi aprovat l’Informe sense incloure-hi determinats acords del CAC ‒i els seus vots particulars‒ que fan referència a continguts emesos per la ràdio i televisió públiques durant l’any 2015, que és el període objecte de l’informe. Ens referim, concretament, als acords següents:

·         Acord 3/2016, de 19 de gener, sobre els continguts de la secció “La portada” del programa El matí de Catalunya Ràdio durant els dies de la campanya electoral del 27 de setembre de 2015. En el nostre vot particular manifestàvem que la directora i presentadora del programa no es limitava a fer un sumari de les notícies del dia i a anunciar el contingut del programa, sinó que va emetre judicis de valor i posicionaments personals en qüestions polítiques determinades.

·         Acord 2/2016, de 19 de gener, sobre la conducció del debat electoral emès per TV3 i Catalunya Informació el 20 de setembre de 2015, en que vàrem constatar que la conductora havia esdevingut protagonista i coparticipant del debat expressant les seves opinions personals, que podien significar una presa de partit, extralimitant-se de les seves funcions.

·         Acord 36/2016, de 10 de maig, “Anàlisi de l’entrevista a Carles Sastre en el programa Més 324 del canal 3/24, del 16 de desembre de 2015, en que vàrem constatar una manipulació del llenguatge, una tergiversació d’uns fets històrics (l’assassinat de l’industrial senyor José María Bultó per part de Terra Lliure) i el qüestionament del principi de veracitat que ha de ser sempre un principi rector d’un mitjà de comunicació i, en especial, d’un mitjà públic.

Aquests acords i els vots particulars són els que més posen en evidència la manca de consens en el si del Consell en relació amb la consideració que els mitjans de la CCMA no han mantingut sempre el deure de neutralitat i imparcialitat que els imposa la llei com a mitjà públic.

Finalment, en relació amb la diversitat de veus, la diversitat d’opinions i el pluralisme polític, volem manifestar la necessitat que el CAC analitzi els espais de tertúlies de temes d’actualitat i polítics. Creiem que el Consell no es pot limitar a fer uns informes de pluralisme, que són molt extensos, sense analitzar aquest tipus d’espais d’opinió vinculats a espais informatius. 

Comentari Empar Moliner a TV3 - 11 i 13 d'abril

Vot particular que presenten els consellers Eva Parera i Escrichs, Carme Figueras i Siñol, i Daniel Sirera Bellés a l’Acord 51/2016, de 13 de juliol, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, sobre l’anàlisi de l’emissió de la secció “El comentari d’Empar Moliner” al programa Els matins de TV3 dels dies 11 i 13 d’abril de 2016

L’Acord, adoptat per tres vots a favor, tres en contra i el vot de qualitat del president del CAC, constata que la col·laboradora Empar Moliner actua emparada pel dret a la llibertat d’expressió.

Els consellers sotasignats ens oposem a l’Acord pels motius següents:

1.      Qualificació de l’espai com a espai humorístic i de sàtira

L’Acord qualifica l’espai “El comentari d’Empar Moliner” com “una secció satírica, en la qual la periodista opina, en to irònic i humorístic, sobre temàtiques que, habitualment, s’han publicat a la premsa escrita”.

Al nostre entendre, de l’anàlisi de la secció, en cap cas se’n pot considerar la intervenció de l’Empar Moliner com a satírica, irònica i humorística, sinó tan sols un espai on s’informa i s’opina d’un tema d’actualitat. De fet, el propi website del programa defineix la secció d’Empar Moliner de la següent manera:

“La col·laboradora del programa Empar Moliner fa cada dia dos articles d’opinió, un de dedicat a l’actualitat i l’altre, a comentar, en clau d’humor, tot allò que passa durant el programa.”

Com es desprèn d’aquesta pròpia definició, l’espai s’emmarca dintre de l’article d’opinió dedicat a l’actualitat, quedant l’humor i la sàtira reservats per a l’anàlisi que fa del que ha succeït durant el programa.

Aquesta afirmació ve confirmada per la resposta feta per la Corporació a la pregunta per escrit formulada per un grup parlamentari, publicada al BOPC 153, del 10 de juny de 2016, (p. 43 i 44) (http://www.parlament.cat/document/bopc/171737.pdf) sobre la relació contractual d’Empar Moliner amb la Corporació, on el president del Consell de Govern respon clarament que és contractada per una “participació en l’apartat corresponent del programa Els matins, mitjançant l’encàrrec d’una col·laboració diària sobre matèries relacionades amb l’actualitat”.

Per tant, si entenem que l’espai analitzat no s’emmarca dintre de la sàtira, els seus comentaris tampoc es poden emparar sota els principis aplicables a aquest gènere i han de ser analitzats sota un prisma totalment diferent. És més que evident que els principis de llibertat d’expressió, veracitat i informació, entre d’altres, no tenen el mateix encaix en un programa satíric -com podria ser Polònia- que en una valoració d’un fet d’actualitat donada per una col·laboradora (que no tertuliana) d’un programa de TV3.

2.      Compliment del Llibre d’estil de la CCMA

Atès que el programa analitzat es tracta d’un espai on la presentadora emet una opinió sobre un tema d’actualitat, és criteri d’aquest consellers que des del CAC s’hauria d’haver analitzat si la informació que Empar Moliner dóna, i sobre la qual fonamenta la seva opinió, és acurada, ajustada a la realitat i completa, així com si es respecten els principis d’actuació establerts en el Llibre d’estil que li són d’aplicació com a col·laboradora de TV3, més concretament, els paràgrafs:

·        2.1.1.2.5, en què s’estableix que els professionals de la CCMA no poden, en l’àmbit públic, “adoptar posicions en relació amb debats polítics i socials quan, per la feina que desenvolupen, pugui quedar compromesa la nostra imparcialitat”.

·        2.1.3.5.1, en què s’assenyala que “els nostres continguts d’entreteniment es basen en el respecte per les persones i fomenten valors constructius i cohesionadors”

·        2.3.3.6 en què es tracta la informació policial i judicial establint que “defugim les generalitzacions i les simplificacions falsejadores i no convertim la informació en espectacle”

La notícia sobre la qual opina Empar Moliner és la resolució del Tribunal Constitucional en què declara la nul·litat de determinats articles de la Llei del Codi de consum de Catalunya per invasió de competències.

No és voluntat ni interès d’aquest consellers entrar a regular l’opinió d’Empar Moliner, que, òbviament, és lliure. No obstant això, entenem que sí que és funció del CAC vetllar per tal que qualsevol informació que es trasllada a la persona espectadora sobre un fet noticiable (especialment si es tracta d’una qüestió judicial) sigui tractada amb rigor, exposant els fets exempts de subjectivitat.

Tant de l’anàlisi de la intervenció de l’Empar Moliner en el programa de l’11 d’abril com de les imatges de recurs utilitzades, en podem concloure, sense cap mena de dubte, que la informació que s’hi dóna és esbiaixada, manipulada i dramatitzada per tal de traslladar a la persona espectadora la sensació de l’existència d’un organisme perseguidor dels catalans -en aquest cas, els catalans més afectats per la crisi- com és el Tribunal Constitucional, que actua sota la directriu de determinats interessos polítics als quals no es dubta a assenyalar utilitzant estratègicament imatges de recurs de diputats del Parlament de Catalunya, als quals culpabilitza de permetre que moltes famílies no tinguin ni llum ni calefacció.

3.      Reincidència

El 13 d’abril, dos dies després de l’emissió de la secció objecte d’anàlisi, en el mateix programa i amb el mateix format, Empar Moliner reprèn la notícia davant l’allau de crítiques sorgides tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials.

Aquesta secció -que també ha estat analitzada pel CAC i, no obstant això i de manera incomprensible, no se’n diu res a l’Acord de Ple- lluny de servir per rectificar o complementar la informació donada en el programa de l’11 d’abril, s’utilitza per reforçar les argumentacions de la col·laboradora utilitzant les mateixes imatges de recurs per tal de dramatitzar la informació donada, imatges que en cap cas es poden considerar “relacionades amb el consum domèstic d’energia”, tal com sosté l’Acord de Ple, sinó que mostren famílies en situació de vulnerabilitat extrema i de precarietat energètica.

Mitjançant aquest vot particular volem mostrar la nostra preocupació pel fet que un mitjà públic articuli i empari qualsevol manipulació informativa, permetent que se’n faci espectacle, ja que volem recordar que una de les missions institucionals de la Corporació és la de “ser un model de qualitat i credibilitat” (article 1.1.1.1. del Llibre d’estil de la CCMA), així com de “posar a l’abast de la societat una informació independent, plural i veraç” (article 1.1.1.2.4 del Llibre d’estil de la CCMA).

Així mateix, considerem insuficient el fet que la CCMA hagués retirat el vídeo si l’endemà mateix va permetre l’emissió d’una altra intervenció d’Empar Moliner en el mateix sentit i amb contingut similar.

Finalment, considerem preocupant que en una televisió pública s’hi permeti la crema de llibres, siguin els que siguin, quan el que ha de fer un mitjà públic és promoure la cultura, tal com estableixen les missions de servei públic que li son encomanades.

Barcelona, 13 de juliol de 2016

Vot particular que presenten les conselleres Carme Figueras i Siñol i Eva Parera i Escrichs a l’Acord 52/2016, de 13 de juliol, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en relació amb l’aprovació de l’Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions generals 2016

Les conselleres sotasignades valorem positivament la feina duta a terme per elaborar l’informe i l’exhaustivitat de les dades que aporta. No obstant això, hem votat en contra de l’Acord, aprovat amb el vot de qualitat del president, perquè entenem que el CAC no es pot limitar a donar dades quantitatives per valorar amb garanties el compliment del pluralisme polític.

El CAC no pot obviar en les seves conclusions les crítiques i les denúncies públiques que s’han emès en relació amb el tractament de la informació en campanya electoral dels mitjans que estan sota la seva competència:

·        No s’ha fet una anàlisi de la conducció del debat electoral emès per TV3, 3/24 i Catalunya Ràdio el 19 de juny, que, com en debats anteriors, ha estat objecte de crítiques per part de diferents actors socials i polítics. És el nostre parer que, en aquesta ocasió, es van tornar a produir les vulneracions del Llibre d’estil de la CCMA que ja vam constatar en el nostre vot particular a l’Acord 2/2016,  (http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Vot_particular_2_2016_prote.pdf) sobre la conducció per part de la mateixa professional del debat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, on afirmàvem que la conductora havia esdevingut protagonista i coparticipant del debat expressant les seves opinions personals, que podien significar una presa de partit, extralimitant-se de les seves funcions. Caldria recordar al mitjans públics de la CCMA el deure de neutralitat en els debats polítics per part dels professionals.

·        En aquest debat, la CCMA va introduir una secció final de tria de preguntes de Twitter per als candidats i, prèviament, va avisar que s’elegiria una pregunta per a cada candidat amb criteris estrictament periodístics. El resultat, que va ser a bastament denunciat a les xarxes socials, va ser que les preguntes triades estaven fetes per militants, regidors o càrrecs d’un partit polític concret. Davant aquesta situació, el CAC no ha actuat i no s’ha manifestat en aquest Acord sobre aquesta qüestió.

En aquestes eleccions, contràriament a les anteriors, el “Pla de cobertura informativa dels mitjans de comunicació de la CCMA” no incloïa els blocs electorals. No obstant això, sí que es comprometia, com no pot ser d’una altra manera, a garantir en els informatius diaris, en el conjunt de la campanya, el principi de proporcionalitat que estableix l’apartat 1 de l’article 66 de la LOREG, així com la Instrucció 4/2011, de 24 de març, de la Junta Electoral Central, d’acord amb els resultats electorals obtinguts a les darreres eleccions al Congrés dels Diputats a Catalunya.

Malgrat que en l’informe s’hi ha analitzat aquest extrem, el Ple del CAC no en fa cap valoració, ni en el sentit de contrastar si s’ha acomplert aquest deure de proporcionalitat, ni en el sentit de valorar el resultat de l’eliminació dels blocs pel que fa al dret dels ciutadans a rebre una informació neutral i plural per al lliure exercici del seu dret de vot.

De l’anàlisi de les dades, pel que fa al compliment del deure de proporcionalitat a les informacions de les campanyes electorals a què estan obligats tan mitjans públics com privats, se’n desprèn un compliment desigual (vegeu els quadres annexats).

Com es por veure en el primer quadre que fa referència a als mitjans públics i privats sobre els quals el CAC té la competència, són els mitjans de la CCMA els que han respectat menys la proporcionalitat en relació amb els resultats electorals del 20 de desembre passat. Totes les formacions polítiques tenen una cobertura superior al seu resultat, a excepció de En Comú Podem, que veu minvada ostensiblement la presència que els correspondria.

A l’últim, cal destacar que l’acord no fa referència a la nul·la atenció que els mitjans de comunicació públics i privats han donat a les diferents candidatures al Senat, a excepció d’una única entrevista, que sapiguem, al candidat de CDC, el senyor Miquel Calçada, realitzada en el programa Més324 el 6 de juny, en precampanya.

En relació amb el segon quadre, el que fa referència als mitjans estatals, tampoc es compleix el principi de proporcionalitat que estableix la LOREG. El mitjà públic TVE dóna veu a totes les formacions polítiques que van obtenir resultats a les eleccions generals anteriors, cosa que no es compleix, en canvi, per part de les dues televisions privades estatals analitzades. El fet que no entrem a fer consideracions específiques sobre les televisions que no són de la nostra competència no significa que no rebutgem igualment manipulacions o manca de neutralitat d’algunes televisions estatals com, per exemple, aquelles que ha denunciat el Consejo de Informativos de TVE.

Barcelona, 13 de juliol de 2016

Temps de notícia de les informacions electorals a les televisions catalanes

Temps de notícia les de informacions electorals a les televisions estatals

Voto particular que presentan las consejeras Carme Figueras Siñol y Eva Parera Escrichs al Acuerdo 52/2016, de 13 de julio, del Consejo del Audiovisual de Cataluña, en relación con la aprobación del Informe específico de pluralismo en la televisión y en la radio durante la campaña de las elecciones generales 2016

Las consejeras firmantes valoramos positivamente el trabajo llevado a cabo para elaborar el informe y la exhaustividad de los datos que aporta. Sin embargo, hemos votado en contra del Acuerdo, aprobado con el voto de calidad del presidente, porque entendemos que el CAC no puede limitar a dar datos cuantitativos para valorar con garantías el cumplimiento del pluralismo político.

El CAC no puede obviar en sus conclusiones las críticas y las denuncias públicas que se han emitido en relación con el tratamiento de la información en campaña electoral de los medios que están bajo su competencia:

·       No se ha hecho un análisis de la conducción del debate electoral emitido por TV3, 3/24 y Catalunya Ràdio el 19 de junio, que, como en debates anteriores, ha sido objeto de críticas por parte de diferentes actores sociales y políticos. Es nuestra opinión que, en esta ocasión, se volvieron a producir las vulneraciones del libro de estilo de la CCMA que ya constatamos en nuestro voto particular en el Acuerdo 2/2016, (http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Vot_ particular_2_2016_prote.pdf) sobre la conducción por parte de la propia profesional del debate de las elecciones al Parlamento de Cataluña del 27 de septiembre de 2015, donde afirmábamos que la conductora se había convertido en protagonista y copartícipe del debate expresando sus opiniones personales, que podían significar una toma de partido, extralimitándose de sus funciones. Habría que recordar a los medios públicos de la CCMA el deber de neutralidad en los debates políticos por parte de los profesionales.

·       En este debate, la CCMA introdujo una sección final de elección de preguntas de Twitter para los candidatos y, previamente, avisó que se elegiría una pregunta para cada candidato con criterios estrictamente periodísticos. El resultado, que fue ampliamente denunciado en las redes sociales, fue que las preguntas elegidas estaban hechas por militantes, concejales o cargos de un partido político concreto. Ante esta situación, el CAC no ha actuado y no se ha manifestado en este Acuerdo al respecto.

En estas elecciones, contrariamente a las anteriores, el “Plan de cobertura informativa de los medios de comunicación de la CCMA” no incluía los bloques electorales. Sin embargo, sí se comprometía, como no puede ser de otro modo, a garantizar en los informativos diarios el principio de proporcionalidad establecido en el artículo 66.1 de la LOREG, así como en la Instrucción 4/2011, de 24 de marzo, de la Junta Electoral Central, de acuerdo con los resultados electorales obtenidos en las últimas elecciones al Congreso.

Pese a que en el informe se ha analizado este extremo, el Pleno del CAC no hace ninguna valoración, ni en el sentido de contrastar si se ha cumplido este deber de proporcionalidad, ni en el sentido de valorar el resultado de la eliminación de los bloques con respecto al derecho de los ciudadanos a recibir una información neutral y plural para el libre ejercicio de su derecho de voto.

Del análisis de los datos, con respecto al cumplimiento del deber de proporcionalidad en las informaciones de las campañas electorales al que están obligados tanto medios públicos como privados, se desprende un cumplimiento desigual (véase el cuadro anexo).

Como puede verse en el cuadro, son los medios de la CCMA los que menos han respetado la proporcionalidad en relación con los resultados electorales del pasado 20 de diciembre. Todas las formaciones políticas tienen una cobertura superior a su resultado, a excepción de En Comú Podem, que ve mermada ostensiblemente la presencia que les correspondería.

Por último, cabe destacar que el acuerdo no hace referencia a la nula atención que los medios de comunicación públicos y privados han dado a las diferentes candidaturas al Senado, a excepción de una única entrevista, que sepamos, al candidato de CDC, el Sr. Miquel Calzada, realizada en el programa Més324 el 6 de junio, en precampaña.

En relación con el segundo cuadro, el que hace referencia a los medios estatales, tampoco se cumple el principio de proporcionalidad que establece la LOREG. El medio público TVE da voz a todas las formaciones políticas que obtuvieron resultados en las elecciones generales anteriores, lo que no se cumple, en cambio, por parte de las dos televisiones privadas estatales analizadas. El hecho de que no entremos a hacer consideraciones específicas sobre las televisiones que no son de nuestra competencia no significa que no rechacemos igualmente manipulaciones o falta de neutralidad de algunas televisiones estatales como, por ejemplo, aquellas que ha denunciado el Consejo de Informativos de TVE .

Barcelona, 13 de julio de 2016

Tiempo de notícia en las informaciones electorales medios catalanes

       Tiempo de noticia en las informaciones electorales medios estatales