dilluns, 13 de març del 2017

Vot particular "La dèria d'Empar Moliner"


Vot particular que presenten els consellers Carme Figueras i Siñol, Daniel Sirera i Bellés, i Eva Parera i Escrichs, a l’Acord 20/2017, de 8 de març, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, sobre l’anàlisi de la secció La dèria de l’Empar Moliner” al programa Catalunya migdia, de Catalunya Ràdio, emesa el 4 de novembre de 2016

Els consellers sotasignats hem votat en contra de l’Acord 20/2017, aprovat amb el vot de qualitat del president, ja que considerem que s’ha vulnerat la normativa audiovisual i el Llibre d’estil de la CCMA. És un fet contrastat que Empar Moliner menteix quan diu que l’alcaldessa de Berga ha estat detinguda per penjar una estelada al balcó de l’Ajuntament. La realitat és que l’alcaldessa de Berga va ser detinguda per no haver-se personat al jutjat arran de dos requeriments per un presumpte delicte electoral.
Els motius del nostre desacord es fonamenten en les consideracions següents que més endavant es desenvolupen:
1.      Catalunya migdia és un programa informatiu que s’emet de 14 a 16 hores, simultàniament per Catalunya ràdio i Catalunya informació.
2.      Quan informa sobre la detenció de l’alcaldessa de Berga ho ha de fer sobre fets verídics i no tergiversats, encara que emeti la seva opinió.
3.      Empar Moliner és una col·laboradora fixa, que exerceix de copresentadora del programa i no una tertuliana i, per tant, està sotmesa al principi de veracitat.
4.      En qualsevol cas si, tal com afirma l’acord adoptat amb el vot de qualitat del president, fos una opinió emesa per una col·laboradora externa o tertuliana, l’acord hauria d’haver cridat l’atenció sobre el fet que el conductor del programa hauria d’haver corregit la informació que Empar Moliner donava per tal d’adequar-la a la veracitat, cosa que no va fer.
L’Informe 5/2017 de l’Àrea de Continguts del CAC assenyala el següent sobre el contingut de la secció “La dèria de l’Empar Moliner” i del vídeo d’un minut en què explica què dirà en aquesta secció:
«[...] El comentari d’Empar Moliner del 4 de novembre (en la secció “La dèria...” i en el vídeo transcrit), construeix un discurs en què:
·        Afirma que l’alcaldessa de Berga va ser detinguda “per raons polítiques” (“La dèria...”) i “per penjar una estelada al balcó de l’Ajuntament” (vídeo). [...]

·        Afirma que el propòsit que la detenció de l’alcaldessa la portessin a terme membres del cos de Mossos d’Esquadra és “empetitir l’independentisme” i “enfrontar JxSí i la CUP”.
·        Interpel·la els oients perquè es preguntin sobre la responsabilitat en la detenció de Venturós: “Pensem un moment qui ha ordenat això” (vídeo).
·        A “La dèria...” es planteja, en primera persona, quina és la força de l’independentisme (“Ens ho creiem...?”,“amb quina força comptem”, “quina capacitat tenim?”) i quina hauria de ser l’acció de les forces independentistes en el moment actual (“Podem plantejar un problema autèntic? Una vaga general?” “Si no fem un acte unitari...”).
·        Al vídeo demana, en primera persona del plural, unitat d’acció a l’independentisme: “Jo diria que tenim una AMI, no? Doncs per quina raó no fem un acte conjunt tots els ajuntaments? [...] No hem d’actuar conjuntament?”
·        Agraeix a “Sabadell” que hagi penjat una estelada.
·        Compara la manca de veus crítiques a la detenció de l’alcaldessa per part dels que van criticar la detenció d’uns titellaires a Madrid, acusats d’exaltació del terrorisme (“on són els que es morien de gust [...] amb els titiriteros?”) o dels que qualifica com “ els ‘je suis’” (“La dèria...”). 

[...] Així, 
·        Empar Moliner realitza diferents valoracions personals sobre els temes d’actualitat que tracta: parla en primera persona del plural quan es refereix a la part de la ciutadania que estaria d’acord amb la creació d’un estat independent per a Catalunya i realitza una crítica explícita o implícita a les forces polítiques i els posicionaments contraris.
·        Respecte de la valoració sobre la detenció de l’alcaldessa de Berga, tant a “La dèria..” com al vídeo la periodista estableix una relació causa-efecte entre la detenció i la presència de la bandera estelada a la façana de l’Ajuntament. [...]»

L’Acord adoptat amb el vot de qualitat del president considera que Empar Moliner és una tertuliana més d’aquest programa i que, per tant, les seves declaracions estan emparades per la llibertat d’expressió.  Aquest criteri només és aplicable als tertulians externs i no als conductors dels programes. Menys encara en el cas dels programes informatius com ho és Catalunya migdia.
Els consellers sotasignats no estem d’acord en el fet que aquest programa sigui considerat pel CAC com un programa d’opinió en la seva segona hora. De fet, són diversos els motius pels quals es pot afirmar que es tracta en la seva totalitat d’un programa informatiu:
Segons la web de la CCMA, el programa Catalunya Migdia és un programa informatiu conduït per Òscar Fernández que s’emet, diàriament, de dilluns a divendres de les 14 a les 16 hores. Aquest programa s’emet simultàniament per Catalunya ràdio i Catalunya informació. Que es tracta d’un programa informatiu queda demostrat clarament al web mateix de la CCMA:



En aquests continguts de la CCMA mateixa no només s’afirma que es tracta d’un espai informatiu en les dues hores, sinó que es veu clarament que Empar Moliner no és una tertuliana del programa sinó una col·laboradora fixa que codirigeix la segona hora de Catalunya migdia juntament amb Òscar Fernández, tal com queda acreditat en la graella de la temporada 2016-2017:




A més a més, cal remarcar, que l’objectiu de la segona part del programa és “aprofundir amb la comprensió de l’actualitat”.
D’altra banda, el director de Catalunya ràdio, Saúl Gordillo, va afirmar en una compareixença davant la Comissió de Control de la CCMA del Parlament de Catalunya, el 16 de setembre de 2016, en resposta a una pregunta del diputat Jordi Cuminal sobre la programació de la nova temporada, el següent:
“[...] Hem fet un informatiu de dues hores al migdia, de dues a quatre, amb un professional de la casa, com és l’Òscar Fernández, i amb una segona part de tertúlia, i conversa i anàlisi amb un to diferent a les tertúlies convencionals, amb Empar Moliner [...]”.

Com ha quedat acreditat, la periodista Empar Moliner, tot i que pugui ser una col·laboradora fixa, és la copresentadora d’aquesta segona hora de l’informatiu i, per tant, queda sotmesa als principis establerts en el Llibre d’estil i, en especial, el de veracitat. La periodista està present en el programa entre les 15 i les 16 hores, de dilluns a divendres. Si més no, el públic no pot fer altra cosa que identificar-la com una segona conductora d’aquest programa informatiu.
En qualsevol cas si, tal com afirma l’acord pres amb el vot de qualitat del president, fos una opinió emesa per una col·laboradora externa o tertuliana, el conductor del programa hauria d’haver corregit la informació que Empar Moliner donava per tal d’adequar-la a la veracitat, cosa que no va fer.
Pel fet de tractar-se d’un espai informatiu, els continguts han de complir el que estableix l’apartat 5 de l’article 4 de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, que assenyala que “totes les persones tenen el dret a que la comunicació informativa s’elabori d’acord amb el deure de diligència en la comprovació de la veracitat de la informació [...]”
D’altra banda, la lletra f de l’article 80 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, estableix que un dels límits de les comunicacions audiovisuals és “fer una separació clara entre informacions i opinions, i respectar el principi de veracitat en la difusió de la informació. S’entén per informació veraç la que és el resultat d’una comprovació diligent dels fets”.
Finalment, la disposició preliminar del Llibre d’estil afirma que aquest text “vincula els directius, treballadors i col·laboradors fixos o eventuals de tots els mitjans de la CCMA, sigui quina sigui la seva relació contractual amb les empreses del grup”. Per tant, el programa analitzat ha incomplert els apartats següents del Llibre d’estil:
“1.1.3.1.2. Veracitat i rigor.
Els mitjans de la CCMA difonem informació contrastada i fidel a la realitat, explicada de manera clara, exacta i precisa.
Prioritzem l’avaluació i l’anàlisi de la informació abans de difondre-la per assolir la credibilitat que ens ha de distingir davant la ciutadania.
No especulem, no fem conjectures i no difonem rumors. Si desconeixem alguna dada rellevant de la informació que oferim, ho diem.
Reconeixem els errors importants i els corregim amb la màxima diligència i donant a la rectificació una rellevància equivalent.
1.1.3.1.5. Imparcialitat, neutralitat i pluralisme.
Actuem amb imparcialitat, neutralitat i respecte pel pluralisme. En un conflicte, mantenim l’equilibri raonable a l’hora de donar presència a les parts, sense reduir la informació a la simple cessió acrítica d’espai a aquestes parts. No prenem partit, contextualitzem les notícies i oferim elements de judici a la ciutadania.
2.1.1.4.1. Objectivitat, imparcialitat i equilibri informatius.
Presentem els continguts informatius amb imparcialitat, sense prendre partit per cap opció i sense deixar-nos influir per les fonts que ens faciliten les notícies. [...]  Expliquem els fets des d’un punt de vista neutre i equidistant, i no convertim les opinions en fets.”

Finalment –i no menys important–, el fet que aquestes dues hores del programa Catalunya migdia de Catalunya Ràdio siguin retransmeses simultàniament per Catalunya Informació, una emissora definida com a “ràdio especialitzada en informació”, reforça els nostres arguments exposats més amunt i posa de manifest que la secció “La dèria de l’Empar Moliner” i el vídeo corresponent del 4 de novembre de 2016 van incomplir la normativa audiovisual i el Llibre d’estil de la CCMA.
Barcelona, 8 de març de 2017




Daniel Sirera                                     Eva Parera                                  Carme Figueras

dilluns, 6 de març del 2017

Acord rebutjat sobre l'emissió de la cançó "Què volen aquesta gent?" al programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016

Reprodueixo a continuació la proposta d’acord presentada per dues conselleres (Eva Parera i jo mateixa) i un conseller (Daniel Sirera) del CAC, en el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya de l'1 de març, que va ser rebutjada amb el vot de qualitat del president (tres vots a favor, tres en contra).

L’acord tenia com a objectiu advertir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que la utilització de la cançó Què volen aquesta gent?, de la cantant Maria del Mar Bonet, en el decurs de l’entrevista a l’alcaldessa de Berga, emesa en el programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016, establia una relació implícita de la seva detenció per haver desobeït dues citacions judicials prèvies amb les detencions practicades durant el règim franquista contra aquells que s’oposaven a la dictadura. Entenem del tot inapropiat que l’entrevistador reforci aquesta vinculació amb la frase “el temps passa, els actors canvien, però la trama és la mateixa”.

La música triada, que va ser emesa superposada a l’entrevista, passant a primer terme en diverses ocasions i comentada per l’entrevistador, és una cançó de denúncia composta l’any 1968 que narra la mort d’un jove estudiant amb militància política després d’un escorcoll policial a casa seva. La cançó va ser prohibida per la censura i va esdevenir un símbol de la lluita antifranquista.

Acord XX/2017, d’1 de març de 2017, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya


Anàlisi de l’emissió de la cançó Què volen aquesta gent? al programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016


Amb data 13 de gener de 2017 l’Àrea de Continguts del Consell va redactar l’Informe 6/2017, relatiu a l’anàlisi de l’emissió de la cançó Què volen aquesta gent? de la cantant Maria del Mar Bonet, emesa en el programa El suplement de Catalunya Ràdio del 5 de novembre de 2016, mentre s’entrevistava l’alcaldessa de Berga, senyora Montse Venturós, arran de la seva detenció en qualitat d’investigada per un delicte electoral amb la finalitat de prendre-li declaració per haver desobeït dues citacions judicials prèvies.

L’informe de continguts indica que aquesta entrevista té una durada de 24 minuts i 41 segons, i la presència de la cançó objecte d’anàlisi es produeix en el marc de la secció “L’entrevista del suplement”. A aquestes efectes, el mateix informe de continguts exposa:

«A les 8.50 h, a l’inici del programa, Ricard Ustrell recita part de la lletra de la cançó Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet:

Què volen aquesta gent. Una vegada més de matinada han trucat. Eren al replà de l’escala. La mare quan ha sortit a obrir portava la bata posada. Què volen aquesta gent que truquen de matinada. El temps passa, els actors canvien però, la trama és la mateixa i de tant trucar de matinada algun dia acabaran cremant el timbre.”


A les 9.12 h, per tancar l’entrevista a Montse Venturós, s’emet la cançó Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet, de forma identificable.

Què volen aquesta gent? és una cançó composta l’any 1968 per Maria del Mar Bonet amb la lletra d’un poema de Lluís Serrahima. Narra la mort d’un jove estudiant amb militància política després d’un escorcoll policial a casa seva.

Concretament, el contingut de la cançó narra el següent:

- La policia va a buscar un estudiant de matinada per detenir-lo davant la  
  sorpresa de la mare.
- L’estudiant està compromès políticament.
- L’estudiant mor quan intenta fugir de la policia.

La cançó s’emet superposada al contingut de l’entrevista, entre les 9.12 h i les 9.14 h, que en aquell moment repassa la trajectòria política de Montse Venturós. La cançó passa a primer terme en dues ocasions de manera que es pot identificar.

L’anàlisi de la cançó Què volen aquesta gent? mostra que:

•   Tant el poema com la cançó narren un fet relacionat amb la repressió franquista contra l’activisme polític clandestí.
•   S’emet en un format que permet la comprensió de part de la lletra.
•   Independentment de la comprensió de la lletra, la cançó forma part de l’imaginari col·lectiu en relació amb la lluita antifranquista.

La situació narrada per la cançó té en comú amb l’objecte de l’entrevista a Montse Venturós:

•   Una detenció a càrrec de forces policials.
•   La persona detinguda té activitat política.
•   Que la detenció té lloc de matinada (a la cançó) o a primera hora del matí (Montse Venturós).

Aquests elements es posen de manifest quan Ricard Ustrell, a l’inici del programa, afirma que “els actors canvien, però la trama és la mateixa”.

Així, l’emissió de la cançó en el decurs de l’entrevista a l’alcaldessa de Berga estableix una relació implícita entre alguns dels fets que narra la cançó i els esdevinguts a Berga el 4 de novembre. Es tracta d’una funció de recurs o complement referencial de l’entrevista.»

En relació amb el paper de la música en les emissions radiofòniques, el Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA dedica l’epígraf 2.2.5.3.3 a “La música com a element complementari”:

“Fem servir la música com a recurs per reforçar el discurs oral quan el format i el context ens ho permetin. La música com a complement pot ser present en les informacions i en els espais d’entreteniment, sempre que en fem un tractament adequat. Les cançons i els temes instrumentals serveixen per reforçar el missatge que volem transmetre”.

Aquest epígraf estableix el següent sobre la selecció i el tractament:

2.2.5.3.3.1: “Seleccionem amb rigor i sentit estètic les peces musicals que fem servir com a complement, tant si estan relacionades directament amb els continguts que il·lustren (una peça d’un disc que es presenta al mercat, una composició d’un músic que ha mort), com si només hi tenen una relació referencial (música de salsa per parlar de Puerto Rico) o estètica (música ambiental en un reportatge sense una vinculació directa). La música ha de ser adequada a la matèria i al to.

La tria d’una peça musical com a complement no és gratuïta ni arbitrària, respon a un motiu i ajuda a transmetre el missatge. [...]”

Atès tot el que s’ha exposat, es pot concloure que la tria de la cançó Què volen aquesta gent? incompleix el Llibre d’estil en els apartats esmentats més amunt, atès que el recurs musical emprat no és innocu, ja que s’equipara una situació de detenció policial del present moment democràtic amb una detenció produïda durant la dictadura franquista.

De la mateixa manera, l’entrevistador reforça aquesta vinculació de la detenció de l’alcaldessa amb l’època franquista quan afirma que “els actors canvien, però la trama és la mateixa”, tot equiparant una detenció per incompareixença davant d’un tribunal amb una detenció per oposar-se a la dictadura franquista.

Per tots els motius exposats, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya adopta, per unanimitat, el següent


ACORD 
1.   Constatar que la tria de la música emprada com a recurs de la cançó Què volen aquesta gent? durant l’entrevista a la alcaldessa de Berga del 5 de novembre de 2016 en el programa El suplement de Catalunya Ràdio, vulnera l’epígraf 2.2.5.3.3 del Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA. 
2.   Recordar a la CCMA que cal extremar la cura en la tria de les peces musicals de recurs en els seus programes informatius. 
3.   Notificar aquest Acord a la CCMA.