Vot particular que presenten els consellers Carme Figueras, Daniel Sirera i Eva Parera a l’Acord 36/2016, de 10 de maig, “Anàlisi de l’entrevista a Carles Sastre en el programa Més 324 del canal 3/24, del 16 de desembre de 2015”

Els consellers sotasignats hem votat en contra d’aquest Acord aprovat amb el vot de qualitat del president de CAC, perquè considerem que les frases següents, manifestades pel conductor i director del programa Més 324, Xavier Grasset, en la presentació i l’entrevista a Carles Sastre, constitueixen una manipulació del llenguatge, una tergiversació d’uns fets històrics i qüestionen el principi de veracitat que ha de ser sempre un principi rector d’un mitjà de comunicació i, en especial, d’un mitjà públic:

1. Frases dites pel conductor amb relació a Carles Sastre i l’assassinat de l’industrial José María Bultó:

• “Arran de la mort de l’industrial José María Bultó fou detingut, empresonat al juny del 77”

La realitat dels fets, tal com assenyalen les diferents sentències judicials, és que el senyor Carles Sastre va ser detingut i empresonat per l’assassinat de l’industrial José María Bultó, mitjançant una bomba adossada al pit, per aconseguir diners.

Emprar la paraula mort desvirtua els fets, ja que el terme mort no comporta necessàriament una acció directa i violenta en el traspàs del senyor Bultó. Des del nostre punt de vista, el senyor Grasset banalitza aquest assassinat, ja que no el considera com a tal. 

• “Carles Sastre ha estat el pres polític de Terra Lliure que més anys ha passat a la presó”

Sastre va ser detingut i condemnat per un delicte comú, l’assassinat de l’industrial senyor Bultó durant el seu segrest i extorsió. 

Justificar, com es fa en l’Acord adoptat amb el vot de qualitat del president, la utilització del concepte “pres polític” equiparant aquest cas amb els empresonats per l’apartheid, seguidors de Nelson Mandela, i el procés dut a terme per la Comissió de la Veritat i Reconciliació de Sud-àfrica, resulta del tot inadmissible.

Igualment, no podem acceptar, sota cap concepte, que l’Acord del CAC, aprovat amb el vot de qualitat del president, es basi fonamentalment en la Interlocutòria de 21 de maig de 2010 de l’Audiència Nacional, referida a un altre dels processats, Jaume Martínez Vendrell, per tal de justificar que a Sastre se’l consideri pres polític. Aquesta interlocutòria, així com les resolucions judicials posteriors que se’n deriven, no va modificar ni anul·lar la sentència condemnatòria per assassinat a Carles Sastre. 

Que el Consell dedueixi què hagués resolt un tribunal en una hipotètica demanda que no s’ha presentat, no s’ajusta a dret ni a les funcions pròpies del CAC.

• “Des de la clandestinitat a França, Carles Sastre va participar en la creació de Terra Lliure”

El terme clandestinitat no és innocu, ja que en cap moment es parla de fugida de la justícia i pot donar a entendre que és una clandestinitat per motius polítics. 

2. Frases i expressions laudatòries del senyor Grasset cap a Sastre i als membres de Terra Lliure i de l’Exèrcit Popular Català:

• “militants històrics de l’independentisme”

• “altres van ser detinguts en l’operació Garzón contra l’independestisme”

• “entre altres organitzacions independentistes”

• “històrics militants independentistes, com dèiem abans, perseguits”

• “vostè és gran reserva de l’independentisme”

En cap moment s’explica que aquestes organitzacions eren organitzacions terroristes o bandes armades, ans al contrari, el conductor del programa les defineix com a organitzacions independentistes, equiparant-les així a organitzacions democràtiques, pacífiques i legals existents avui dia.

També constitueix una tergiversació dels fets històrics definir l’operació Garzón contra membres pertanyents a banda armada com una “operació contra l’independentisme català”. No compartim la justificació que en fa l’Acord quan estableix –utilitzant com a exemple citacions periodístiques dels anys vuitanta– que, en aquell moment, el terme “independentista” s’associava a “terrorista” o “grup extremista”.

No tenir en compte l’evolució del llenguatge i els canvis polítics i socials en relació amb l’independentisme a l’hora d’avaluar l’entrevista esdevé una manca de rigor i una negligència per part del Consell.

Barcelona, 11 de maig de 2016