Vot particular que presenten les conselleres Carme Figueras, Eva Parera i el conseller Daniel Sirera, en relació amb l’Acord 55/2016, de 20 de juliol, d’aprovació de l’Informe de control del compliment de les missions específiques de servei públic competència de la Generalitat de Catalunya de l’any 2015

El nostre vot en contra l’emetem en relació amb el compliment de la missió específica de servei públic “la transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l’equilibri territorial” que preveu la lletra b de l’article 26 de la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya. En aquest sentit, considerem que el CAC no es pot limitar als controls quantitatius de pluralisme, sinó que també hauria d’analitzar aspectes qualitatius i de discurs en la verificació d’aquest apartat important.

Els consellers sotasignats hem posat de manifest en diverses ocasions que considerem que aquesta missió no es compleix com seria desitjable.

Constatem mancances en relació amb la presència equilibrada dels diferents punts de vista en les qüestions controvertides en el debat públic. Cal reiterar la necessitat d’extremar la cura per tal de garantir la presència dels diferents punts de vista en les qüestions controvertides, especialment ens aquests darrers anys, en què hi ha una divisió en l’opinió pública catalana entre els favorables i els contraris a l’independentisme o, dit d’una altra manera, sobre les relacions entre Catalunya i Espanya.

El Consell mateix va aprovar per unanimitat l’Acord 100/2015, de 15 de juliol, sobre l’anàlisi del programa .CAT, emès per TV3 el 28 de maig de 2015, en què li va advertir que no respectava el pluralisme, atès que abordava el debat entorn de les eleccions al Parlament del 27 de setembre únicament des de la perspectiva de les forces sobiranistes.

Volem deixar palès que els consellers sotasignats considerem que la ràdio i la televisió públiques de Catalunya haurien de donar resposta i estar al servei de tota la ciutadania de Catalunya i no només d’una part. Malauradament, són molts els exemples i les queixes que es formulen públicament on es denuncia que això no sempre és així. No s’haurien de produir en cap cas per part dels mitjans públics situacions en què la informació, i fins i tot l’entreteniment, es posin al servei d’un objectiu polític o d’una opció determinada de país. La presa de partit i la manca de neutralitat a què ens referim han estat objecte d’articles d’opinió molt diversos a la premsa escrita.

Considerem greu que amb el vot de qualitat del president s’hagi aprovat l’Informe sense incloure-hi determinats acords del CAC ‒i els seus vots particulars‒ que fan referència a continguts emesos per la ràdio i televisió públiques durant l’any 2015, que és el període objecte de l’informe. Ens referim, concretament, als acords següents:

·         Acord 3/2016, de 19 de gener, sobre els continguts de la secció “La portada” del programa El matí de Catalunya Ràdio durant els dies de la campanya electoral del 27 de setembre de 2015. En el nostre vot particular manifestàvem que la directora i presentadora del programa no es limitava a fer un sumari de les notícies del dia i a anunciar el contingut del programa, sinó que va emetre judicis de valor i posicionaments personals en qüestions polítiques determinades.

·         Acord 2/2016, de 19 de gener, sobre la conducció del debat electoral emès per TV3 i Catalunya Informació el 20 de setembre de 2015, en que vàrem constatar que la conductora havia esdevingut protagonista i coparticipant del debat expressant les seves opinions personals, que podien significar una presa de partit, extralimitant-se de les seves funcions.

·         Acord 36/2016, de 10 de maig, “Anàlisi de l’entrevista a Carles Sastre en el programa Més 324 del canal 3/24, del 16 de desembre de 2015, en que vàrem constatar una manipulació del llenguatge, una tergiversació d’uns fets històrics (l’assassinat de l’industrial senyor José María Bultó per part de Terra Lliure) i el qüestionament del principi de veracitat que ha de ser sempre un principi rector d’un mitjà de comunicació i, en especial, d’un mitjà públic.

Aquests acords i els vots particulars són els que més posen en evidència la manca de consens en el si del Consell en relació amb la consideració que els mitjans de la CCMA no han mantingut sempre el deure de neutralitat i imparcialitat que els imposa la llei com a mitjà públic.

Finalment, en relació amb la diversitat de veus, la diversitat d’opinions i el pluralisme polític, volem manifestar la necessitat que el CAC analitzi els espais de tertúlies de temes d’actualitat i polítics. Creiem que el Consell no es pot limitar a fer uns informes de pluralisme, que són molt extensos, sense analitzar aquest tipus d’espais d’opinió vinculats a espais informatius. 

Comentari Empar Moliner a TV3 - 11 i 13 d'abril

Vot particular que presenten els consellers Eva Parera i Escrichs, Carme Figueras i Siñol, i Daniel Sirera Bellés a l’Acord 51/2016, de 13 de juliol, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, sobre l’anàlisi de l’emissió de la secció “El comentari d’Empar Moliner” al programa Els matins de TV3 dels dies 11 i 13 d’abril de 2016

L’Acord, adoptat per tres vots a favor, tres en contra i el vot de qualitat del president del CAC, constata que la col·laboradora Empar Moliner actua emparada pel dret a la llibertat d’expressió.

Els consellers sotasignats ens oposem a l’Acord pels motius següents:

1.      Qualificació de l’espai com a espai humorístic i de sàtira

L’Acord qualifica l’espai “El comentari d’Empar Moliner” com “una secció satírica, en la qual la periodista opina, en to irònic i humorístic, sobre temàtiques que, habitualment, s’han publicat a la premsa escrita”.

Al nostre entendre, de l’anàlisi de la secció, en cap cas se’n pot considerar la intervenció de l’Empar Moliner com a satírica, irònica i humorística, sinó tan sols un espai on s’informa i s’opina d’un tema d’actualitat. De fet, el propi website del programa defineix la secció d’Empar Moliner de la següent manera:

“La col·laboradora del programa Empar Moliner fa cada dia dos articles d’opinió, un de dedicat a l’actualitat i l’altre, a comentar, en clau d’humor, tot allò que passa durant el programa.”

Com es desprèn d’aquesta pròpia definició, l’espai s’emmarca dintre de l’article d’opinió dedicat a l’actualitat, quedant l’humor i la sàtira reservats per a l’anàlisi que fa del que ha succeït durant el programa.

Aquesta afirmació ve confirmada per la resposta feta per la Corporació a la pregunta per escrit formulada per un grup parlamentari, publicada al BOPC 153, del 10 de juny de 2016, (p. 43 i 44) (http://www.parlament.cat/document/bopc/171737.pdf) sobre la relació contractual d’Empar Moliner amb la Corporació, on el president del Consell de Govern respon clarament que és contractada per una “participació en l’apartat corresponent del programa Els matins, mitjançant l’encàrrec d’una col·laboració diària sobre matèries relacionades amb l’actualitat”.

Per tant, si entenem que l’espai analitzat no s’emmarca dintre de la sàtira, els seus comentaris tampoc es poden emparar sota els principis aplicables a aquest gènere i han de ser analitzats sota un prisma totalment diferent. És més que evident que els principis de llibertat d’expressió, veracitat i informació, entre d’altres, no tenen el mateix encaix en un programa satíric -com podria ser Polònia- que en una valoració d’un fet d’actualitat donada per una col·laboradora (que no tertuliana) d’un programa de TV3.

2.      Compliment del Llibre d’estil de la CCMA

Atès que el programa analitzat es tracta d’un espai on la presentadora emet una opinió sobre un tema d’actualitat, és criteri d’aquest consellers que des del CAC s’hauria d’haver analitzat si la informació que Empar Moliner dóna, i sobre la qual fonamenta la seva opinió, és acurada, ajustada a la realitat i completa, així com si es respecten els principis d’actuació establerts en el Llibre d’estil que li són d’aplicació com a col·laboradora de TV3, més concretament, els paràgrafs:

·        2.1.1.2.5, en què s’estableix que els professionals de la CCMA no poden, en l’àmbit públic, “adoptar posicions en relació amb debats polítics i socials quan, per la feina que desenvolupen, pugui quedar compromesa la nostra imparcialitat”.

·        2.1.3.5.1, en què s’assenyala que “els nostres continguts d’entreteniment es basen en el respecte per les persones i fomenten valors constructius i cohesionadors”

·        2.3.3.6 en què es tracta la informació policial i judicial establint que “defugim les generalitzacions i les simplificacions falsejadores i no convertim la informació en espectacle”

La notícia sobre la qual opina Empar Moliner és la resolució del Tribunal Constitucional en què declara la nul·litat de determinats articles de la Llei del Codi de consum de Catalunya per invasió de competències.

No és voluntat ni interès d’aquest consellers entrar a regular l’opinió d’Empar Moliner, que, òbviament, és lliure. No obstant això, entenem que sí que és funció del CAC vetllar per tal que qualsevol informació que es trasllada a la persona espectadora sobre un fet noticiable (especialment si es tracta d’una qüestió judicial) sigui tractada amb rigor, exposant els fets exempts de subjectivitat.

Tant de l’anàlisi de la intervenció de l’Empar Moliner en el programa de l’11 d’abril com de les imatges de recurs utilitzades, en podem concloure, sense cap mena de dubte, que la informació que s’hi dóna és esbiaixada, manipulada i dramatitzada per tal de traslladar a la persona espectadora la sensació de l’existència d’un organisme perseguidor dels catalans -en aquest cas, els catalans més afectats per la crisi- com és el Tribunal Constitucional, que actua sota la directriu de determinats interessos polítics als quals no es dubta a assenyalar utilitzant estratègicament imatges de recurs de diputats del Parlament de Catalunya, als quals culpabilitza de permetre que moltes famílies no tinguin ni llum ni calefacció.

3.      Reincidència

El 13 d’abril, dos dies després de l’emissió de la secció objecte d’anàlisi, en el mateix programa i amb el mateix format, Empar Moliner reprèn la notícia davant l’allau de crítiques sorgides tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials.

Aquesta secció -que també ha estat analitzada pel CAC i, no obstant això i de manera incomprensible, no se’n diu res a l’Acord de Ple- lluny de servir per rectificar o complementar la informació donada en el programa de l’11 d’abril, s’utilitza per reforçar les argumentacions de la col·laboradora utilitzant les mateixes imatges de recurs per tal de dramatitzar la informació donada, imatges que en cap cas es poden considerar “relacionades amb el consum domèstic d’energia”, tal com sosté l’Acord de Ple, sinó que mostren famílies en situació de vulnerabilitat extrema i de precarietat energètica.

Mitjançant aquest vot particular volem mostrar la nostra preocupació pel fet que un mitjà públic articuli i empari qualsevol manipulació informativa, permetent que se’n faci espectacle, ja que volem recordar que una de les missions institucionals de la Corporació és la de “ser un model de qualitat i credibilitat” (article 1.1.1.1. del Llibre d’estil de la CCMA), així com de “posar a l’abast de la societat una informació independent, plural i veraç” (article 1.1.1.2.4 del Llibre d’estil de la CCMA).

Així mateix, considerem insuficient el fet que la CCMA hagués retirat el vídeo si l’endemà mateix va permetre l’emissió d’una altra intervenció d’Empar Moliner en el mateix sentit i amb contingut similar.

Finalment, considerem preocupant que en una televisió pública s’hi permeti la crema de llibres, siguin els que siguin, quan el que ha de fer un mitjà públic és promoure la cultura, tal com estableixen les missions de servei públic que li son encomanades.

Barcelona, 13 de juliol de 2016

Vot particular que presenten les conselleres Carme Figueras i Siñol i Eva Parera i Escrichs a l’Acord 52/2016, de 13 de juliol, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en relació amb l’aprovació de l’Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions generals 2016

Les conselleres sotasignades valorem positivament la feina duta a terme per elaborar l’informe i l’exhaustivitat de les dades que aporta. No obstant això, hem votat en contra de l’Acord, aprovat amb el vot de qualitat del president, perquè entenem que el CAC no es pot limitar a donar dades quantitatives per valorar amb garanties el compliment del pluralisme polític.

El CAC no pot obviar en les seves conclusions les crítiques i les denúncies públiques que s’han emès en relació amb el tractament de la informació en campanya electoral dels mitjans que estan sota la seva competència:

·        No s’ha fet una anàlisi de la conducció del debat electoral emès per TV3, 3/24 i Catalunya Ràdio el 19 de juny, que, com en debats anteriors, ha estat objecte de crítiques per part de diferents actors socials i polítics. És el nostre parer que, en aquesta ocasió, es van tornar a produir les vulneracions del Llibre d’estil de la CCMA que ja vam constatar en el nostre vot particular a l’Acord 2/2016,  (http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Vot_particular_2_2016_prote.pdf) sobre la conducció per part de la mateixa professional del debat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, on afirmàvem que la conductora havia esdevingut protagonista i coparticipant del debat expressant les seves opinions personals, que podien significar una presa de partit, extralimitant-se de les seves funcions. Caldria recordar al mitjans públics de la CCMA el deure de neutralitat en els debats polítics per part dels professionals.

·        En aquest debat, la CCMA va introduir una secció final de tria de preguntes de Twitter per als candidats i, prèviament, va avisar que s’elegiria una pregunta per a cada candidat amb criteris estrictament periodístics. El resultat, que va ser a bastament denunciat a les xarxes socials, va ser que les preguntes triades estaven fetes per militants, regidors o càrrecs d’un partit polític concret. Davant aquesta situació, el CAC no ha actuat i no s’ha manifestat en aquest Acord sobre aquesta qüestió.

En aquestes eleccions, contràriament a les anteriors, el “Pla de cobertura informativa dels mitjans de comunicació de la CCMA” no incloïa els blocs electorals. No obstant això, sí que es comprometia, com no pot ser d’una altra manera, a garantir en els informatius diaris, en el conjunt de la campanya, el principi de proporcionalitat que estableix l’apartat 1 de l’article 66 de la LOREG, així com la Instrucció 4/2011, de 24 de març, de la Junta Electoral Central, d’acord amb els resultats electorals obtinguts a les darreres eleccions al Congrés dels Diputats a Catalunya.

Malgrat que en l’informe s’hi ha analitzat aquest extrem, el Ple del CAC no en fa cap valoració, ni en el sentit de contrastar si s’ha acomplert aquest deure de proporcionalitat, ni en el sentit de valorar el resultat de l’eliminació dels blocs pel que fa al dret dels ciutadans a rebre una informació neutral i plural per al lliure exercici del seu dret de vot.

De l’anàlisi de les dades, pel que fa al compliment del deure de proporcionalitat a les informacions de les campanyes electorals a què estan obligats tan mitjans públics com privats, se’n desprèn un compliment desigual (vegeu els quadres annexats).

Com es por veure en el primer quadre que fa referència a als mitjans públics i privats sobre els quals el CAC té la competència, són els mitjans de la CCMA els que han respectat menys la proporcionalitat en relació amb els resultats electorals del 20 de desembre passat. Totes les formacions polítiques tenen una cobertura superior al seu resultat, a excepció de En Comú Podem, que veu minvada ostensiblement la presència que els correspondria.

A l’últim, cal destacar que l’acord no fa referència a la nul·la atenció que els mitjans de comunicació públics i privats han donat a les diferents candidatures al Senat, a excepció d’una única entrevista, que sapiguem, al candidat de CDC, el senyor Miquel Calçada, realitzada en el programa Més324 el 6 de juny, en precampanya.

En relació amb el segon quadre, el que fa referència als mitjans estatals, tampoc es compleix el principi de proporcionalitat que estableix la LOREG. El mitjà públic TVE dóna veu a totes les formacions polítiques que van obtenir resultats a les eleccions generals anteriors, cosa que no es compleix, en canvi, per part de les dues televisions privades estatals analitzades. El fet que no entrem a fer consideracions específiques sobre les televisions que no són de la nostra competència no significa que no rebutgem igualment manipulacions o manca de neutralitat d’algunes televisions estatals com, per exemple, aquelles que ha denunciat el Consejo de Informativos de TVE.

Barcelona, 13 de juliol de 2016

Temps de notícia de les informacions electorals a les televisions catalanes

Temps de notícia les de informacions electorals a les televisions estatals

Voto particular que presentan las consejeras Carme Figueras Siñol y Eva Parera Escrichs al Acuerdo 52/2016, de 13 de julio, del Consejo del Audiovisual de Cataluña, en relación con la aprobación del Informe específico de pluralismo en la televisión y en la radio durante la campaña de las elecciones generales 2016

Las consejeras firmantes valoramos positivamente el trabajo llevado a cabo para elaborar el informe y la exhaustividad de los datos que aporta. Sin embargo, hemos votado en contra del Acuerdo, aprobado con el voto de calidad del presidente, porque entendemos que el CAC no puede limitar a dar datos cuantitativos para valorar con garantías el cumplimiento del pluralismo político.

El CAC no puede obviar en sus conclusiones las críticas y las denuncias públicas que se han emitido en relación con el tratamiento de la información en campaña electoral de los medios que están bajo su competencia:

·       No se ha hecho un análisis de la conducción del debate electoral emitido por TV3, 3/24 y Catalunya Ràdio el 19 de junio, que, como en debates anteriores, ha sido objeto de críticas por parte de diferentes actores sociales y políticos. Es nuestra opinión que, en esta ocasión, se volvieron a producir las vulneraciones del libro de estilo de la CCMA que ya constatamos en nuestro voto particular en el Acuerdo 2/2016, (http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Vot_ particular_2_2016_prote.pdf) sobre la conducción por parte de la propia profesional del debate de las elecciones al Parlamento de Cataluña del 27 de septiembre de 2015, donde afirmábamos que la conductora se había convertido en protagonista y copartícipe del debate expresando sus opiniones personales, que podían significar una toma de partido, extralimitándose de sus funciones. Habría que recordar a los medios públicos de la CCMA el deber de neutralidad en los debates políticos por parte de los profesionales.

·       En este debate, la CCMA introdujo una sección final de elección de preguntas de Twitter para los candidatos y, previamente, avisó que se elegiría una pregunta para cada candidato con criterios estrictamente periodísticos. El resultado, que fue ampliamente denunciado en las redes sociales, fue que las preguntas elegidas estaban hechas por militantes, concejales o cargos de un partido político concreto. Ante esta situación, el CAC no ha actuado y no se ha manifestado en este Acuerdo al respecto.

En estas elecciones, contrariamente a las anteriores, el “Plan de cobertura informativa de los medios de comunicación de la CCMA” no incluía los bloques electorales. Sin embargo, sí se comprometía, como no puede ser de otro modo, a garantizar en los informativos diarios el principio de proporcionalidad establecido en el artículo 66.1 de la LOREG, así como en la Instrucción 4/2011, de 24 de marzo, de la Junta Electoral Central, de acuerdo con los resultados electorales obtenidos en las últimas elecciones al Congreso.

Pese a que en el informe se ha analizado este extremo, el Pleno del CAC no hace ninguna valoración, ni en el sentido de contrastar si se ha cumplido este deber de proporcionalidad, ni en el sentido de valorar el resultado de la eliminación de los bloques con respecto al derecho de los ciudadanos a recibir una información neutral y plural para el libre ejercicio de su derecho de voto.

Del análisis de los datos, con respecto al cumplimiento del deber de proporcionalidad en las informaciones de las campañas electorales al que están obligados tanto medios públicos como privados, se desprende un cumplimiento desigual (véase el cuadro anexo).

Como puede verse en el cuadro, son los medios de la CCMA los que menos han respetado la proporcionalidad en relación con los resultados electorales del pasado 20 de diciembre. Todas las formaciones políticas tienen una cobertura superior a su resultado, a excepción de En Comú Podem, que ve mermada ostensiblemente la presencia que les correspondería.

Por último, cabe destacar que el acuerdo no hace referencia a la nula atención que los medios de comunicación públicos y privados han dado a las diferentes candidaturas al Senado, a excepción de una única entrevista, que sepamos, al candidato de CDC, el Sr. Miquel Calzada, realizada en el programa Més324 el 6 de junio, en precampaña.

En relación con el segundo cuadro, el que hace referencia a los medios estatales, tampoco se cumple el principio de proporcionalidad que establece la LOREG. El medio público TVE da voz a todas las formaciones políticas que obtuvieron resultados en las elecciones generales anteriores, lo que no se cumple, en cambio, por parte de las dos televisiones privadas estatales analizadas. El hecho de que no entremos a hacer consideraciones específicas sobre las televisiones que no son de nuestra competencia no significa que no rechacemos igualmente manipulaciones o falta de neutralidad de algunas televisiones estatales como, por ejemplo, aquellas que ha denunciado el Consejo de Informativos de TVE .

Barcelona, 13 de julio de 2016

Tiempo de notícia en las informaciones electorales medios catalanes

       Tiempo de noticia en las informaciones electorales medios estatales

Vot particular que presenten els consellers Carme Figueras, Daniel Sirera i Eva Parera a l’Acord 36/2016, de 10 de maig, “Anàlisi de l’entrevista a Carles Sastre en el programa Més 324 del canal 3/24, del 16 de desembre de 2015”

Els consellers sotasignats hem votat en contra d’aquest Acord aprovat amb el vot de qualitat del president de CAC, perquè considerem que les frases següents, manifestades pel conductor i director del programa Més 324, Xavier Grasset, en la presentació i l’entrevista a Carles Sastre, constitueixen una manipulació del llenguatge, una tergiversació d’uns fets històrics i qüestionen el principi de veracitat que ha de ser sempre un principi rector d’un mitjà de comunicació i, en especial, d’un mitjà públic:

1. Frases dites pel conductor amb relació a Carles Sastre i l’assassinat de l’industrial José María Bultó:

• “Arran de la mort de l’industrial José María Bultó fou detingut, empresonat al juny del 77”

La realitat dels fets, tal com assenyalen les diferents sentències judicials, és que el senyor Carles Sastre va ser detingut i empresonat per l’assassinat de l’industrial José María Bultó, mitjançant una bomba adossada al pit, per aconseguir diners.

Emprar la paraula mort desvirtua els fets, ja que el terme mort no comporta necessàriament una acció directa i violenta en el traspàs del senyor Bultó. Des del nostre punt de vista, el senyor Grasset banalitza aquest assassinat, ja que no el considera com a tal. 

• “Carles Sastre ha estat el pres polític de Terra Lliure que més anys ha passat a la presó”

Sastre va ser detingut i condemnat per un delicte comú, l’assassinat de l’industrial senyor Bultó durant el seu segrest i extorsió. 

Justificar, com es fa en l’Acord adoptat amb el vot de qualitat del president, la utilització del concepte “pres polític” equiparant aquest cas amb els empresonats per l’apartheid, seguidors de Nelson Mandela, i el procés dut a terme per la Comissió de la Veritat i Reconciliació de Sud-àfrica, resulta del tot inadmissible.

Igualment, no podem acceptar, sota cap concepte, que l’Acord del CAC, aprovat amb el vot de qualitat del president, es basi fonamentalment en la Interlocutòria de 21 de maig de 2010 de l’Audiència Nacional, referida a un altre dels processats, Jaume Martínez Vendrell, per tal de justificar que a Sastre se’l consideri pres polític. Aquesta interlocutòria, així com les resolucions judicials posteriors que se’n deriven, no va modificar ni anul·lar la sentència condemnatòria per assassinat a Carles Sastre. 

Que el Consell dedueixi què hagués resolt un tribunal en una hipotètica demanda que no s’ha presentat, no s’ajusta a dret ni a les funcions pròpies del CAC.

• “Des de la clandestinitat a França, Carles Sastre va participar en la creació de Terra Lliure”

El terme clandestinitat no és innocu, ja que en cap moment es parla de fugida de la justícia i pot donar a entendre que és una clandestinitat per motius polítics. 

2. Frases i expressions laudatòries del senyor Grasset cap a Sastre i als membres de Terra Lliure i de l’Exèrcit Popular Català:

• “militants històrics de l’independentisme”

• “altres van ser detinguts en l’operació Garzón contra l’independestisme”

• “entre altres organitzacions independentistes”

• “històrics militants independentistes, com dèiem abans, perseguits”

• “vostè és gran reserva de l’independentisme”

En cap moment s’explica que aquestes organitzacions eren organitzacions terroristes o bandes armades, ans al contrari, el conductor del programa les defineix com a organitzacions independentistes, equiparant-les així a organitzacions democràtiques, pacífiques i legals existents avui dia.

També constitueix una tergiversació dels fets històrics definir l’operació Garzón contra membres pertanyents a banda armada com una “operació contra l’independentisme català”. No compartim la justificació que en fa l’Acord quan estableix –utilitzant com a exemple citacions periodístiques dels anys vuitanta– que, en aquell moment, el terme “independentista” s’associava a “terrorista” o “grup extremista”.

No tenir en compte l’evolució del llenguatge i els canvis polítics i socials en relació amb l’independentisme a l’hora d’avaluar l’entrevista esdevé una manca de rigor i una negligència per part del Consell.

Barcelona, 11 de maig de 2016

Denúncia pública de 3 consellers del CAC en relació a la nota de premsa "oficial" del 19/1 sobre tres acords

En relació als vots particulars contra els acords del CAC, aprovats amb el vot de qualitat del president, sobre les diferents edicions de la secció “La portada” de Mònica Terribas a El matí de Catalunya Ràdio, emeses els dies de campanya electoral del 27S, i sobre la conducció del debat electoral del 20 de setembre de 2015:

Volem denunciar públicament que, un cop més, no s’ha respectat el fet que els vots particulars ni els acords estiguin accessibles a la web del CAC en el moment en què es fan públics. És més, el Consell ha enviat la nota de premsa sense que els acords estiguin complets, signats i degudament notificats als denunciants. De la mateixa manera, considerem que s’estan vulnerant els principis bàsics de transparència i dret d’accés a la informació quan es remet una nota de premsa als mitjans de comunicació sense adjuntar-hi la totalitat dels acords adoptats, així com els vots particulars corresponents.

D’altra banda, considerem que el fet de barrejar en una mateixa nota de premsa els acords relatius als espais “La portada” i Debat, que fan referència a les eleccions autonòmiques del 27S, amb l’informe de les eleccions generals del 20 de desembre, té una intencionalitat clara de desviar l’atenció i diluir-ne la importància.

Finalment, volem posar de manifest que en la nota de premsa “oficial” del CAC no s’hi esmenta que les edicions de “La portada” analitzades d’El matí de Catalunya Ràdio són específicament les corresponents a tots els dies de la campanya electoral de les eleccions del 27S. No considerem que aquest “oblit” sigui menor, atès que és un element clau de la queixa i de l’anàlisi. 

Vot particular conducció debat electoral TV3 eleccions autonòmiques 27S

Vot particular que presenten els consellers Daniel Sirera i Bellés, Carme Figueras i Siñol i Eva Parera i Escrichs a l’Acord 2/2016, de 19 de gener, del Consell Audiovisual de Catalunya, en relació amb la conducció del debat electoral emès per TV3 i Catalunya Informació el 20 de setembre de 2015

Els consellers sotasignats hem votat en contra d’aquest Acord, aprovat per tres vots a favor, tres en contra i el vot de qualitat del president del Consell, perquè considerem que la conducció de la persona que va moderar el debat electoral emès de manera simultània per TV3 i Catalunya Ràdio, no s’ajusta a les previsions del Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA, ja que en determinats moments expressa opinions personals i dirigeix al·lusions valoratives a diferents participants en el debat en relació amb les seves intervencions. L’epígraf 2.1.1.6.5 del Manual d’ús, relatiu als debats, estableix que “La persona que modera el debat s’encarrega d’ordenar les intervencions dels participants de manera equilibrada, guia la discussió, la condueix atenent el criteri d’interès informatiu i no pren partit per cap tesi”.

L’Acord mateix reprodueix el que assenyala l’informe de l’Àrea de Continguts del Consell sobre el debat, en el sentit que no totes les intervencions de la senyora Mònica Terribas, sinó només “la major part”, tenen com a objectiu principal ordenar els torns de paraula dels participants i guiar la discussió atenent el criteri d’interès informatiu. Així doncs, entenem que l’expressió “la major part”, implica que hi ha ocasions en què la conductora s’ha extralimitat en les seves funcions.  

La persona conductora d’un debat electoral d’un mitjà públic, al nostre entendre, no pot esdevenir protagonista ni coparticipant del debat expressant les seves opinions personals, que poden significar una presa de partit. De la mateixa manera, no ha d’intervenir en una confrontació entre candidats prenent partit per cap d’ells.

Finalment, tot i que cada professional pot traslluir un estil propi determinat, la persona conductora ha de ser neutral en les seves intervencions. Aquesta premissa, que cal complir en tot moment, pren més importància encara en la introducció i el comiat del debat, moments en què el conductor o conductora té el protagonisme.

Barcelona, 20 de gener de 2016

Voto particular conducción Debate electoral TV3 elecciones autonómicas 27S

Voto particular que presentan los consejeros Daniel Sirera Bellés, Carme Figueras Siñol y Eva Parera Escrichs al Acuerdo 2/2016, de 19 de enero, del Consejo del Audiovisual de Cataluña, en relación con la conducción del debate electoral emitido por TV3 y Catalunya Informació el 20 de septiembre de 2015

Los consejeros abajo firmantes hemos votado en contra de este Acuerdo, aprobado por tres votos a favor, tres en contra y el voto de calidad del Presidente del Consejo, porque consideramos que la conducción de la persona que moderó el debate electoral emitido simultáneamente por TV3 y Catalunya Ràdio, no se ajusta a las previsiones del Manual de uso del Libro de estilo de la CCMA, ya que en determinados momentos expresa opiniones personales y dirige alusiones valorativas a diferentes participantes en el debate en relación con sus intervenciones. En el epígrafe 2.1.1.6.5 del Manual de uso, relativo a los debates, se establece que “La persona que modera el debate se encarga de ordenar las intervenciones de los participantes de manera equilibrada, guía la discusión, la conduce atendiendo al criterio de interés informativo y no toma partido por ninguna tesis”.

El propio Acuerdo reproduce lo que se señala en el informe del Área de Contenidos del Consejo sobre el debate, en el sentido de que no todas las intervenciones de la Sra. Mònica Terribas, sino sólo “la mayor parte”, tienen como objetivo principal ordenar los turnos de palabra de los participantes y guiar la discusión atendiendo al criterio de interés informativo. Así pues, entendemos que la expresión “la mayor parte”, implica que hay ocasiones en las que la conductora se ha extralimitado en sus funciones.  

La persona conductora de un debate electoral de un medio público, a nuestro entender, no puede convertirse en protagonista ni copartícipe del debate expresando sus opiniones personales, que pueden significar una toma de partido. Del mismo modo, no debe intervenir en una confrontación entre candidatos tomando partido por ninguno de ellos.

Finalmente, pese a que cada profesional puede traslucir un determinado estilo propio, la persona conductora debe ser neutral en sus intervenciones. Esta premisa, que hay que cumplir en todo momento, cobra más importancia aún en la introducción y la despedida del debate, momentos en los que el conductor o conductora tiene el protagonismo.

Barcelona, 20 de enero de 2016

Vot particular sobre "La Portada" de "El Matí de Catalunya ràdio" campanya electoral 27S

Vot particular que presenten els consellers Daniel Sirera i Bellés, Carme Figueras i Siñol i Eva Parera i Escrichs a l’Acord 3/2016, de 19 de gener, del Consell Audiovisual de Catalunya en relació amb els continguts de la secció “La portada” de Mònica Terribas del programa El matí de Catalunya Ràdio durant els dies de campanya electoral del 27S

Els consellers sotasignats hem votat en contra d’aquest Acord, aprovat per tres vots a favor, tres en contra i el vot diriment del president del CAC, perquè considerem que en les diferents edicions de “La portada” analitzades hi ha elements suficients per considerar que s’hi vulnera el Llibre d’estil de la CCMA i els principis generals que han de complir els professionals dels mitjans públics, especialment el de neutralitat i el d’imparcialitat.

En la web de la CCMA es defineix “La portada” com “un espai d’opinió on Mònica Terribas marca la línia editorial del dia”.  Al nostre entendre, la definició mateixa de l’espai ja dóna cobertura a la possibilitat d’emetre opinions i a tenir línia editorial, dues coses amb un encaix dubtós en un mitjà públic.

D’altra banda, l’espai “La portada” queda dins de la primera franja del programa El matí de Catalunya Ràdio considerada com a “franja informativa”, que abasta l’horari de les 6 del matí a les 11 hores i, per tant, com a espai informatiu, està sotmès als principis d’imparcialitat, veracitat, neutralitat i pluralisme.

L’epígraf 2.1.1.6.1.1.2.3 Sumaris radiofònics del Llibre d’estil estableix que “En els sumaris o portades anunciem el contingut d’un programa o espai informatiu, amb una selecció dels temes més rellevants que desenvoluparem després, o amb un de sol. Tot i que les portades poden tenir un estil més personal i informal que altres peces informatives, no hi podem expressar opinió. Sí que hi podem interpretar la realitat i fins i tot introduir-hi algun element valoratiu, sempre que mantinguem la imparcialitat de la informació”.

De l’anàlisi dels continguts de cada un dels espais “La portada” dels dies 11 al 25 de setembre corresponents a la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S, se’n desprèn que la senyora Mònica Terribas no es limita a fer un sumari de les notícies del dia i a anunciar el contingut del programa, sinó que emet judicis de valor i posicionaments personals en qüestions polítiques determinades.

De l’anàlisi en conjunt de tots els judicis de valor i posicionaments personals emesos, se’n desprèn un posicionament polític que posa en relleu l’existència d’una línia editorial que no s’hauria de produir mai en un mitjà públic, amb un deure clar de neutralitat i imparcialitat. Aquest fet resulta encara més greu si es té en consideració que s’ha produït en campanya electoral, on l’exigència de neutralitat i d’imparcialitat és, si fos possible, més necessària.

Voto particular sobre "La portada" de "El Matí de Catalunya ràdio" campaña electoral 27S

Voto particular que presentan los consejeros Daniel Sirera Bellés, Carme Figueras Siñol y Eva Parera Escrichs al Acuerdo 3/2016, de 19 de enero, del Consejo Audiovisual de Cataluña en relación con los contenidos de la sección “La portada” de Mònica Terribas del programa El matí de Catalunya Ràdio durante los días de campaña electoral del 27S

Los consejeros abajo firmantes hemos votado en contra de este Acuerdo, aprobado por tres votos a favor, tres en contra y el voto dirimente del presidente del CAC, porque consideramos que en las diferentes ediciones de “La portada” analizadas hay elementos suficientes para considerar que se vulnera el Libro de estilo de la CCMA y los principios generales que deben cumplir los profesionales de los medios públicos, especialmente el de neutralidad y el de imparcialidad.

En la web de la CCMA se define “La portada” como “un espacio de opinión donde Mònica Terribas marca la línea editorial del día”. A nuestro entender, la propia definición del espacio ya da cobertura a la posibilidad de emitir opiniones y a tener línea editorial, dos cosas con un dudoso encaje en un medio público.

Por otra parte, el espacio “La portada” queda dentro de la primera franja del programa El matí de Catalunya Ràdio considerada como “franja informativa”, que abarca el horario de las 6 de la mañana a las 11 horas y, por lo tanto, como espacio informativo, está sujeto a los principios de imparcialidad, veracidad, neutralidad y pluralismo.

En el epígrafe 2.1.1.6.1.1.2.3 Sumarios radiofónicos del Libro de estilo se establece que “En los sumarios o portadas anunciamos el contenido de un programa o espacio informativo, con una selección de los temas más relevantes que desarrollaremos después, o con uno solo. Aunque las portadas pueden tener un estilo más personal e informal que otras piezas informativas, no podemos expresar opinión. Sí que podemos interpretar la realidad e incluso introducir algún elemento valorativo, siempre que mantengamos la imparcialidad de la información”.

Del análisis de los contenidos de cada uno de los espacios “La portada” de los días 11 al 25 de septiembre correspondientes a la campaña electoral de las elecciones al Parlamento de Cataluña del 27S, se desprende que la Sra. Mònica Terribas no se limita a hacer un sumario de las noticias del día y a anunciar el contenido del programa, sino que emite juicios de valor y posicionamientos personales en determinadas cuestiones políticas.

Del análisis en conjunto de todos los juicios de valor y posicionamientos personales emitidos, se desprende un posicionamiento político que pone de relieve la existencia de una línea editorial que no debería producirse nunca en un medio público, con un deber claro de neutralidad e imparcialidad. Este hecho resulta aún más grave si se tiene en consideración que se ha producido en campaña electoral, donde la exigencia de neutralidad y de imparcialidad es, si cabe, más necesaria.

Barcelona, 20 de gener de 2016