Vot particular que presenten les conselleres Carme Figueras i Siñol i Eva Parera i Escrichs a l’Acord 52/2016, de 13 de juliol, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en relació amb l’aprovació de l’Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions generals 2016

Les conselleres sotasignades valorem positivament la feina duta a terme per elaborar l’informe i l’exhaustivitat de les dades que aporta. No obstant això, hem votat en contra de l’Acord, aprovat amb el vot de qualitat del president, perquè entenem que el CAC no es pot limitar a donar dades quantitatives per valorar amb garanties el compliment del pluralisme polític.

El CAC no pot obviar en les seves conclusions les crítiques i les denúncies públiques que s’han emès en relació amb el tractament de la informació en campanya electoral dels mitjans que estan sota la seva competència:

·        No s’ha fet una anàlisi de la conducció del debat electoral emès per TV3, 3/24 i Catalunya Ràdio el 19 de juny, que, com en debats anteriors, ha estat objecte de crítiques per part de diferents actors socials i polítics. És el nostre parer que, en aquesta ocasió, es van tornar a produir les vulneracions del Llibre d’estil de la CCMA que ja vam constatar en el nostre vot particular a l’Acord 2/2016,  (http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Vot_particular_2_2016_prote.pdf) sobre la conducció per part de la mateixa professional del debat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, on afirmàvem que la conductora havia esdevingut protagonista i coparticipant del debat expressant les seves opinions personals, que podien significar una presa de partit, extralimitant-se de les seves funcions. Caldria recordar al mitjans públics de la CCMA el deure de neutralitat en els debats polítics per part dels professionals.

·        En aquest debat, la CCMA va introduir una secció final de tria de preguntes de Twitter per als candidats i, prèviament, va avisar que s’elegiria una pregunta per a cada candidat amb criteris estrictament periodístics. El resultat, que va ser a bastament denunciat a les xarxes socials, va ser que les preguntes triades estaven fetes per militants, regidors o càrrecs d’un partit polític concret. Davant aquesta situació, el CAC no ha actuat i no s’ha manifestat en aquest Acord sobre aquesta qüestió.

En aquestes eleccions, contràriament a les anteriors, el “Pla de cobertura informativa dels mitjans de comunicació de la CCMA” no incloïa els blocs electorals. No obstant això, sí que es comprometia, com no pot ser d’una altra manera, a garantir en els informatius diaris, en el conjunt de la campanya, el principi de proporcionalitat que estableix l’apartat 1 de l’article 66 de la LOREG, així com la Instrucció 4/2011, de 24 de març, de la Junta Electoral Central, d’acord amb els resultats electorals obtinguts a les darreres eleccions al Congrés dels Diputats a Catalunya.

Malgrat que en l’informe s’hi ha analitzat aquest extrem, el Ple del CAC no en fa cap valoració, ni en el sentit de contrastar si s’ha acomplert aquest deure de proporcionalitat, ni en el sentit de valorar el resultat de l’eliminació dels blocs pel que fa al dret dels ciutadans a rebre una informació neutral i plural per al lliure exercici del seu dret de vot.

De l’anàlisi de les dades, pel que fa al compliment del deure de proporcionalitat a les informacions de les campanyes electorals a què estan obligats tan mitjans públics com privats, se’n desprèn un compliment desigual (vegeu els quadres annexats).

Com es por veure en el primer quadre que fa referència a als mitjans públics i privats sobre els quals el CAC té la competència, són els mitjans de la CCMA els que han respectat menys la proporcionalitat en relació amb els resultats electorals del 20 de desembre passat. Totes les formacions polítiques tenen una cobertura superior al seu resultat, a excepció de En Comú Podem, que veu minvada ostensiblement la presència que els correspondria.

A l’últim, cal destacar que l’acord no fa referència a la nul·la atenció que els mitjans de comunicació públics i privats han donat a les diferents candidatures al Senat, a excepció d’una única entrevista, que sapiguem, al candidat de CDC, el senyor Miquel Calçada, realitzada en el programa Més324 el 6 de juny, en precampanya.

En relació amb el segon quadre, el que fa referència als mitjans estatals, tampoc es compleix el principi de proporcionalitat que estableix la LOREG. El mitjà públic TVE dóna veu a totes les formacions polítiques que van obtenir resultats a les eleccions generals anteriors, cosa que no es compleix, en canvi, per part de les dues televisions privades estatals analitzades. El fet que no entrem a fer consideracions específiques sobre les televisions que no són de la nostra competència no significa que no rebutgem igualment manipulacions o manca de neutralitat d’algunes televisions estatals com, per exemple, aquelles que ha denunciat el Consejo de Informativos de TVE.

Barcelona, 13 de juliol de 2016

Temps de notícia de les informacions electorals a les televisions catalanes

Temps de notícia les de informacions electorals a les televisions estatals