Comentari Empar Moliner a TV3 - 11 i 13 d'abril

Vot particular que presenten els consellers Eva Parera i Escrichs, Carme Figueras i Siñol, i Daniel Sirera Bellés a l’Acord 51/2016, de 13 de juliol, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, sobre l’anàlisi de l’emissió de la secció “El comentari d’Empar Moliner” al programa Els matins de TV3 dels dies 11 i 13 d’abril de 2016

L’Acord, adoptat per tres vots a favor, tres en contra i el vot de qualitat del president del CAC, constata que la col·laboradora Empar Moliner actua emparada pel dret a la llibertat d’expressió.

Els consellers sotasignats ens oposem a l’Acord pels motius següents:

1.      Qualificació de l’espai com a espai humorístic i de sàtira

L’Acord qualifica l’espai “El comentari d’Empar Moliner” com “una secció satírica, en la qual la periodista opina, en to irònic i humorístic, sobre temàtiques que, habitualment, s’han publicat a la premsa escrita”.

Al nostre entendre, de l’anàlisi de la secció, en cap cas se’n pot considerar la intervenció de l’Empar Moliner com a satírica, irònica i humorística, sinó tan sols un espai on s’informa i s’opina d’un tema d’actualitat. De fet, el propi website del programa defineix la secció d’Empar Moliner de la següent manera:

“La col·laboradora del programa Empar Moliner fa cada dia dos articles d’opinió, un de dedicat a l’actualitat i l’altre, a comentar, en clau d’humor, tot allò que passa durant el programa.”

Com es desprèn d’aquesta pròpia definició, l’espai s’emmarca dintre de l’article d’opinió dedicat a l’actualitat, quedant l’humor i la sàtira reservats per a l’anàlisi que fa del que ha succeït durant el programa.

Aquesta afirmació ve confirmada per la resposta feta per la Corporació a la pregunta per escrit formulada per un grup parlamentari, publicada al BOPC 153, del 10 de juny de 2016, (p. 43 i 44) (http://www.parlament.cat/document/bopc/171737.pdf) sobre la relació contractual d’Empar Moliner amb la Corporació, on el president del Consell de Govern respon clarament que és contractada per una “participació en l’apartat corresponent del programa Els matins, mitjançant l’encàrrec d’una col·laboració diària sobre matèries relacionades amb l’actualitat”.

Per tant, si entenem que l’espai analitzat no s’emmarca dintre de la sàtira, els seus comentaris tampoc es poden emparar sota els principis aplicables a aquest gènere i han de ser analitzats sota un prisma totalment diferent. És més que evident que els principis de llibertat d’expressió, veracitat i informació, entre d’altres, no tenen el mateix encaix en un programa satíric -com podria ser Polònia- que en una valoració d’un fet d’actualitat donada per una col·laboradora (que no tertuliana) d’un programa de TV3.

2.      Compliment del Llibre d’estil de la CCMA

Atès que el programa analitzat es tracta d’un espai on la presentadora emet una opinió sobre un tema d’actualitat, és criteri d’aquest consellers que des del CAC s’hauria d’haver analitzat si la informació que Empar Moliner dóna, i sobre la qual fonamenta la seva opinió, és acurada, ajustada a la realitat i completa, així com si es respecten els principis d’actuació establerts en el Llibre d’estil que li són d’aplicació com a col·laboradora de TV3, més concretament, els paràgrafs:

·        2.1.1.2.5, en què s’estableix que els professionals de la CCMA no poden, en l’àmbit públic, “adoptar posicions en relació amb debats polítics i socials quan, per la feina que desenvolupen, pugui quedar compromesa la nostra imparcialitat”.

·        2.1.3.5.1, en què s’assenyala que “els nostres continguts d’entreteniment es basen en el respecte per les persones i fomenten valors constructius i cohesionadors”

·        2.3.3.6 en què es tracta la informació policial i judicial establint que “defugim les generalitzacions i les simplificacions falsejadores i no convertim la informació en espectacle”

La notícia sobre la qual opina Empar Moliner és la resolució del Tribunal Constitucional en què declara la nul·litat de determinats articles de la Llei del Codi de consum de Catalunya per invasió de competències.

No és voluntat ni interès d’aquest consellers entrar a regular l’opinió d’Empar Moliner, que, òbviament, és lliure. No obstant això, entenem que sí que és funció del CAC vetllar per tal que qualsevol informació que es trasllada a la persona espectadora sobre un fet noticiable (especialment si es tracta d’una qüestió judicial) sigui tractada amb rigor, exposant els fets exempts de subjectivitat.

Tant de l’anàlisi de la intervenció de l’Empar Moliner en el programa de l’11 d’abril com de les imatges de recurs utilitzades, en podem concloure, sense cap mena de dubte, que la informació que s’hi dóna és esbiaixada, manipulada i dramatitzada per tal de traslladar a la persona espectadora la sensació de l’existència d’un organisme perseguidor dels catalans -en aquest cas, els catalans més afectats per la crisi- com és el Tribunal Constitucional, que actua sota la directriu de determinats interessos polítics als quals no es dubta a assenyalar utilitzant estratègicament imatges de recurs de diputats del Parlament de Catalunya, als quals culpabilitza de permetre que moltes famílies no tinguin ni llum ni calefacció.

3.      Reincidència

El 13 d’abril, dos dies després de l’emissió de la secció objecte d’anàlisi, en el mateix programa i amb el mateix format, Empar Moliner reprèn la notícia davant l’allau de crítiques sorgides tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials.

Aquesta secció -que també ha estat analitzada pel CAC i, no obstant això i de manera incomprensible, no se’n diu res a l’Acord de Ple- lluny de servir per rectificar o complementar la informació donada en el programa de l’11 d’abril, s’utilitza per reforçar les argumentacions de la col·laboradora utilitzant les mateixes imatges de recurs per tal de dramatitzar la informació donada, imatges que en cap cas es poden considerar “relacionades amb el consum domèstic d’energia”, tal com sosté l’Acord de Ple, sinó que mostren famílies en situació de vulnerabilitat extrema i de precarietat energètica.

Mitjançant aquest vot particular volem mostrar la nostra preocupació pel fet que un mitjà públic articuli i empari qualsevol manipulació informativa, permetent que se’n faci espectacle, ja que volem recordar que una de les missions institucionals de la Corporació és la de “ser un model de qualitat i credibilitat” (article 1.1.1.1. del Llibre d’estil de la CCMA), així com de “posar a l’abast de la societat una informació independent, plural i veraç” (article 1.1.1.2.4 del Llibre d’estil de la CCMA).

Així mateix, considerem insuficient el fet que la CCMA hagués retirat el vídeo si l’endemà mateix va permetre l’emissió d’una altra intervenció d’Empar Moliner en el mateix sentit i amb contingut similar.

Finalment, considerem preocupant que en una televisió pública s’hi permeti la crema de llibres, siguin els que siguin, quan el que ha de fer un mitjà públic és promoure la cultura, tal com estableixen les missions de servei públic que li son encomanades.

Barcelona, 13 de juliol de 2016